La família Costa cedirà la seva col·lecció d'estris vinculats al vi a la ciutat per recordar la Cerdanyola agrícola

El Museu d’Història, juntament amb el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC), La Constància, Factoria Cultural i l’AFOCER, ha començat a treballar en la documentació d’un important conjunt d’estris de la família Costa, sempre lligada a la producció de botes i a la comercialització del vi.

Joan Costa, membre de la família que vol cedir aquesta col·lecció a la ciutat, explica que la idea va sorgir quan, després d’una visita a Can Coll, va pensar que seria molt interessant que per comprendre el passat agrícola de Cerdanyola on tot eren vinyes, la col·lecció de la qual era propietari per procedir del seu avi i el seu pare, es pogués traslladar a un lloc on estès a l’abast de tothom. Després de diversos contactes amb entitats com La Constància i, sobre tot, amb el director del Museu de Ca n’Oliver, Joan Francès, es va començar a catalogar les peces de la seva col·lecció.

Uns estris que expliquen el passat de Cerdanyola

Uns estris, comenta Joan Costa, que expliquen el passat de Cerdanyola, un poble eminentment agrícola on la vida girava principalment al voltant d’aquest producte i on a cada dues cases hi havia un cub de vi o tenia un tros de vinya, de propietat o llogada, així com molts parcers.

Una vinculació la de la seva família que es remunta al seu avi que era boter a Ripollet i es va establir a Cerdanyola, primer al carrer de Sant Ramon i després a una antiga escola al carrer de Santa Maria per començar a construir l’actual celler i d’aquesta manera es va anar consolidant la comercialització de vins.

A la família també hi va haver diversos oncles que tenien bodegues de vins, una d’elles encara en actiu i que es troba al carrer de Sant Ramon, una mica més amunt del Bar Grau, i que es portada pels seus nets. Concretament Can Costa. Un altre va ser en Rosendo Portell al carrer Nou i altres que estaven establerts al barri de Sant Andreu de Barcelona, Badalona, etc.

Costa també explica que després de finalitzar els seus estudis va haver de decidir si continuar el negoci familiar o dedicar-se al que s’havia format acadèmicament i finalment va optar per encarrilar la seva vida professional fora del món del vi. Entre d’altres raons, perquè en aquells moments s’estaven produint molts canvis i es requeria una forta inversió econòmica.

El vi que es produïa en aquells temps era un vi blanc, de poca graduació. Un vi, en definitiva, que no era superlatiu però sí que hi havia en gran quantitat.

Durant els propers mesos s'espera que l'exposició serà una realitat i el lloc triat en principi serà a Can Coll.