La família de Jon Paredes, Txiki, reivindica a Cerdanyola la revisió del cas que va portar a la seva mort
1 d'octubre de 2007 a les 0:00"""Mañana, cuando yo muera, no me vengáis a llorar. Nunca estaré bajo tierra, soy viento de libertad”. Són els versos d’Ernesto Che Guevara que Jon Paredes Manot, Txiki, va escriure al revers de l’última fotografia que va donar al seu germà Mikel, poques hores abans que fos afusellat. Un dels 5 últims executats de l’agònic franquisme el 27 de setembre de 1975. Aquestes frases són ara a la placa commemorativa que ciutadans de Cerdanyola han col.locat al lloc de Collserola on va ser afusellat i dins dels actes d’homenatge impulsats per l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans."
El 19 de setembre de 1975 es va realitzar un Consell de Guerra sumaríssim al Govern Militar de Barcelona en què es va acusar Jon Paredes, Txiki, de l’assassinat d’un policia i de participar a l’atracament d’una sucursal bancària on va morir un altre agent. Aquella mateixa tarda, amb un procés més que irregular en què no es va deixar que la defensa plantegés proves, es va condemnar a mort, membre d’ETA. Només 8 dies després, sis voluntaris de la Guàrdia Civil l’afusellaven en una zona boscosa de la Collserola cerdanyolenca. Els seus advocats, Marc Palmés i Magda Oranich, estaven presents, a l’igual que el seu germà Mikel. Aquell dia també afusellaven un altre membre d’ETA, Ángel Otaegi, i els militants del Front Revolucionari Antifranquista i Patriota (FRAP) José Humberto Baena, Ramón García i José Luis Sánchez.
32 anys després, una placa recorda la figura de Txiki en un camí que va del cementiri de Collserola a Can Catà i a molts escassos metres del lloc exacte on va ser afusellat. L’advocada de Jon Paredes, Magda Oranich, recorda que Txiki va ser l’últim afusellat de molts i com va ser aquella execució, la d’un home que, indica, va morir per lluitar per la llibertat. Oranich recorda els moments finals de Txiki i destaca la importància que els joves tinguin ben presents aquells fets.
Mikel Paredes, germà de Txiki, va ser testimoni de la seva execució. 32 anys després segueix reclamant la revisió del seu cas, tot i que es mostra molt escèptic en què algun dia es reconeguin els fets reals. "No demanem cap cosa estranya, només que es reconegui la veritat i es faci justícia", indica el germà que afegeix que "cada cop que torno aquí ploro, i ja és hora d'aturar-ho". Paredes i Oranich van remarcar l’absoluta irregularitat d’un procés judicial sense cap mena de garanties.
Vent i arrels
Familiars, amics i la pròpia Oranich recordaven aquells fets durant l’homenatge que també va comptar amb la presentació del llibre Vents i arrels i el documental Txiki i Otaegui. Viento y Raíces, dirigit per Iñaki Agirre. Gaizka Ormaza, membre de l’associació Haizea eta Sustraiak –Vents i arrels-, destaca l’objectiu de reivindicar la memòria històrica. Imanol Urrutia, també membre de l’associació i que al 1975 era també un membre d’ETA empresonat, afirma que Txiki era un extremeny que s’havia fet basc i va donar la seva vida per Euskadi.
