La FAPAC fa una crida a la insubmissió contra la LOMCE

La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) feia ahir una crida a la resistència activa contra l'aplicació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) durant la taula rodona organitzada per la Plataforma d'Ampes de Cerdanyola (PAC) que va girar a l'entorn de les retallades que pateix l'educació a la ciutat.

Andrés Encinas, vocal de la FAPAC, feia ahir una crida a la desobediència de tota la comunitat educativa de l'aplicació, prevista ja per al pròxim curs, de la LOMCE. Encinas indica que s'ha "de fer resistència activa, insubmissió", i anuncia que l'entitat, que aplega més de 2.000 Ampes d'escoles i instituts catalans, distribuirà després de Setmana Santa un manual amb propostes per mantenir el funcionament democràtic dels centres, evitar la segregació de l'alumnat, crear una xarxa d'escoles insubmisses o promoure que els Ajuntaments aprovin una moció de cobertura de la insubmissió.

El representant de la FAPAC alerta contra els efectes d'una llei feta "sense anàlisi previ, sense diàleg i amb desconfiança absoluta en la comunitat educativa". Encinas assegura que la LOMCE tracta l'educació com una mercaderia i que forma per competir deixant de banda aspectes cabdals com la cohesió social o la igualtat d'oportunitats. La FAPAC remarca: la LOMCE "situa les necessitats del mercat per sobre de les persones".

Segons Encinas, la llei promou l'exclusió social i la segregació per llengua, per sexe i per capacitat i potencia un procés de classificació i diferenciació que posa en qüestió la igualtat d'oportunitats. A partir dels 13 anys es poden derivar alumnes a diferents itineraris marcats amb poc o nul marge de maniobra per a les famílies. L'objectiu, indica Encinas, és "treure de la fotografia als lletjos", especialment en el cas de la Formació Professional Bàsica que perd el prestigi aconseguit amb molts anys de feina educativa, no permet la titulació en ESO i esdevé "una fàbrica de mà d'obra barata".

Qualsevol problema que provoqui un baix rendiment puntual pot deixar l'alumne fora del sistema i l'accés a la universitat es dificulta.
Andrés Encinas remarca també que la LOMCE obre la porta a la privatització de l'escola pública, afavoreix l'educació concertada, és un atac frontal al model educatiu català d'immersió lingüística, converteix l'educació en una cursa d'obstacles amb duess revàlides i es supedita als valors de l'església catòlica en el que defineix com una "Ley de Ordeno y Mando de la Conferencia Episcopal (LOMCE)".

A més, la FAPAC considera que la norma va en contra del model d'escola pública democràtica amb les famílies fent "de palmeros" de l'administració i la direcció dels centres.

Retallades a Cerdanyola

Elvi Vila, representant de la PAC, feia una crida a la unitat contra la LOMCE i totes les retallades que es tenen "interioritzades com si fossin normals, quan no ho són". Entre les més destacades, Vila subratlla la de recursos humans als centres educatius que a Cerdanyola suposa tenir un professor i mig menys per centre, no fer substitucions provocant que hi hagi alumnes que estiguin 123 dies sense mestre, un augment de la ràtio per aula que perjudica la qualitat educativa; reducció de vetlladores, professors de suport o tècnics en educació infantil i que hio hagi menys atenció personalitzada.

Vila també aborda la supressió de transport escolar afectant de ple al Centre de Formació i Treball Flor de Maig o l'escola Bellaterra, la pèrdua de subvencions per a menjador i activitats esportives o extraescolars, els efectes sobre l'escola-bressol o la falta de manteniment als centres educatius.

Per part dels professionals, en el debat van participar Puri Palomar i Joan Miquel Marín. Palomar, recentment jubilada, destaca que les retallades suposen un doble patiment per als docents ja que s'estimen els alumnes i veuen el perjudici que els causen i perquè no poden treballar de forma eficaç com a professionals. Palomar reclama tornar a l'esperit de lluita unitari dels anys 70 i 80 per defensar l'escola pública sense caure en el desànim aprenent de la lluita de moviments com el de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

Joan Miquel Marín, director de l'IES Jaume Mimó, destaca que les retallades afecten al professorat, al funcionament dels centres i a les famílies. Entre les dades facilitades, Marín indica que els docents han perdut una mensualitat a l'any sense tenir cap increment salarial, s'ha incrementat la jornada laboral amb 2 hores més lectives i 4 més de permanència en el centre. El director explica que les substitucions es fan a partir del quinzè dia, que els substituts tenen reducció de sou i jornada i no poden fer tasques de coordinació i que l'augment de ràtios supera els 30 alumnes per aula i podria arribar als 36.

Marín explica també que s'ha reduït un 20% l'aportació anual per al funcionament i manteniment dels centres i aquests recursos es cobren mes a mes i no de forma quadrimestral com passava fins ara. Això, indica, comporta problemes fins i tot per pagar els subministraments d'energia.

Un altra crítica és al cobrament de taxes a les famílies: de 360 euros en els cicles de grau superior i de 240 en el curs d'accés.

Crítiques a l'Ajuntament

D'altra banda, l'Ajuntament de Cerdanyola també va rebre crítiques durant el debat. Puri Palomar explica que les competències en educació són de la Generalitat, però l'Ajuntament podria fer més i proposa que es dialogui amb altres municipis per fer front "de forma solidària" a les retallades tal i com s'han afrontat altres situacions com la dels pisos buits.

Per la seva part, Elvi Vila afirma que l'Ajuntament "és poc valent i no es posa al costat de la ciutadania". La representant de la PAC reclama que es posin en marxa espais de participació real per a tota la comunitat educativa i convida la ciutadania a participar en una plataforma que vol ser referent a la ciutat en matèria educativa.