‘La fibra sensible’, el rastre de dolor, lluita i injustícia de l’amiant continua present a les nostres vides

El Teatre Ateneu ha acollit la projecció del documental ‘La fibra sensible’, de la directora i guionista Isabel Andrés Portí, un viatge personal després de la mort del pare per un càncer provocat per l’amiant ple de dolor, serenor i voluntat de lluita contra el silenci i la injustícia. Al final de la projecció es va fer una taula rodona sobre els efectes de l’amiant a la nostra comunitat.

Isabel Andrés, directora de la La fibra sensible, explica que “no volia fer un documental des del victimisme i la queixa, sinó aprofitar el fil personal de la història per convertir-ho en una eina de conscienciació que cridi a l’acció en un tema de sistema que ens implica a tothom”.

Josep Tarrés, doctor en Medicina, pneumòleg i expert en malalties provocades per l’amiant, va deixar clar que “la problemàtica de l’amiant no és una cosa del passat, sinó del present i el futur, amb milions i milions de focus al final de la seva vida útil alliberant fibres, esdevenint una pandèmia mundial silenciosa, silenciada i creixent, però també evitable si es procedeix a desamiantar, una operació cara però no tant com les depeses mèdiques que genera si no s’actua amb celeritat”.

Jordi Joan Mata, que pateix la mort de la seva esposa, Lorea Cortada, a causa d’un càncer de pleura provocat per l’amiant el 15 d’abril de 2020, va donar les gràcies a tota la gent que fa anys i anys que s’han compromès en la lluita contra l’amiant i creu que “Cerdanyola, com a ciutat que va acollir la seu de l’empresa Uralita, hauria de ser capaç de liderar el procés de la retirada de l’amiant”.

Antonio Otero, regidor de Medi Ambient i Salut Pública,  va demanar disculpes per la lentitud de l’administració en les seves actuacions, però volia remarcar alguns petits avenços com dotar-se d’una partida d’1 milió d’euros per al 2026 per abordar temes relacionats amb l’amiant; ser un dels 9 municipis dels 23 de la comarca que ja ha fet el cens de l’amiant i un dels dos municipis de Catalunya que disposa d’una deixalleria no industrial que recull amiant amb renovacions a l’alça de cada nou conveni. També remarca la posada en marxa, fa poques setmanes, d’una prova pilot d’un punt d’informació i assessorament adreçat a la ciutadania en energia, rehabilitació d’edificis i eliminació d’amiant, per saber quines necessitats hi ha al municipi.

El doctor Tarrés va insistir en que més enllà d’assessorar sobre els protocols i subvencions sobre la retirada d’amiant, cal un assessorament social, mèdic i legal per acompanyar i acollir les víctimes de l’amiant. El públic assistent, en la seva gran majoria malalts o familiars de malalts a causa de l’amiant, va coincidir en manifestar el dolor afegit que suposa el silenci i manca d’empatia de les administracions, que no sempre fan complir les lleis i normes i els hi genera una profunda sensació d’abandonament i soledat, fent una crida a la unitat d’acció davant una qüestió de salut pública tan greu i tan silenciada.