La Fiscalia citarà l'alcalde de Cerdanyola com a investigat pel suport al Referèndum de l'1-0

La Fiscalia General de l'Estat ha cursat aquest dimecres una ordre a totes les fiscalies provincials de Catalunya perquè obrin diligències d'investigació sobre els ajuntaments que han confirmat el seu suport a la celebració del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, és un dels batlles afectats per aquest ordre que contempla que els fiscals en cap de cada província citin als alcaldes perquè declarin davant el ministeri públic en qualitat de investigat i assistit de lletrat.

L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va signar el 7 de setembre un decret de suport a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i l'Ajuntament de la nostra ciutat és un dels 712 que figuren al llistat de l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI) com que han confirmat el suport a la preparació del referèndum. Els alcaldes seran citats com investigats -categoria que anteriorment es coneixia com imputats- per ordre demogràfic i, per tant, Carles Escolà serà un dels primers citats a declarar ja que Cerdanyola és un dels municipis més poblats del llistat.

Escolà ja ha manifestat a Cerdanyola Ràdio que no pensa comparèixer ni modificar el seu compromís amb la celebració del referèndum per la independència.

El fiscal general, José Manuel Maza, ha donat ordre que, en cas que els alcaldes no compareguin a la citació, acordi la seva detenció i contempla que serien els Mossos d'Esquadra els que haurien de fer-la efectiva en la seva condició de policia judicial "en el termini més breu possible".

Maza, adverteix que les conductes d'autoritats, funcionaris públics o particulars en dirigides als actes d'organització d'un referèndum d'autodeterminació que han estat notòriament prohibits és "indiciàriament constitutiu d'almenys els, delictes de desobediència per "incompliment de les resolucions del Tribunal Constitucional" i penat amb multa i inhabilitació especial (article 410.1 del Codi Penal); de prevaricació per "l'adopció de resolucions obertament contràries a l'ordenament jurídic" i castigat amb la inhabilitació especial; i de malversació de cabals públics perquè "suposaria disposar de fons públics per a la realització d'activitats delictives i penat fins a 8 anys de presó i inhabilitació absoluta per un termini de fins a 20 anys ( article 432 del Codi Penal).