La flama del Correllengua homenatja enguany Pere Calders

La flama del Correllengua arribarà aquest dissabte, 26 d’octubre a la plaça de Sant Ramon en un acte dedicat a Pere Calders, autor que dona nom a un dels premis literaris i un institut de la ciutat i que va ser investit doctor honoris causa per la UAB.

El Correllengua és una iniciativa nascuda al 1996 que aposta per la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. En aquesta ocasió es dedica a la figura de Pere Calders, un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, autor de reculls de contes tan destacats com Cròniques de la veritat oculta o Demà a les tres de la matinada, novel·les com Unitats de xoc o L’ombra de l’atzavara i que va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al 1986 i Doctor Honoris Causa per la UAB al 1992. Calders, a més dona nom des de 1991 a un dels instituts de secundària de Cerdanyola, ubicat, precisament, al campus universitari i al premi de novel·la de la ciutat que organitzen conjuntament Ajuntament i UAB.

En aquella investidura al Campus de Cerdanyola, Pere Calders subratllava la tasca dels escriptors catalans per salvaguardar “una llengua maltractada” i remarcava la necessitat que la llengua garantís la seva pervivència a través de l’ensenyament. En aquest sentit, Calders es mostrava orgullós que la seva obra s’utilitzés per l’ensenyament del català, convençut com estava de la importància d’una literatura viva amb consciència de servei i alta qualitat per mantenir una llengua i una cultura.

De fet, des del 1995 la Universitat Autònoma de Barcelona acull els fons documentals de Pere Calders. El llegat consta de documentació personal, familiar i professional, correspondència, fotografies, obra creativa: publicada i inèdita, etc., tant de Pere Calders com del seu pare Vicenç Caldés. Gairebé tot el fons pertanyent a Pere Calders està digitalitzat i es pot consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

Ara, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) vol donar un nou impuls al projecte del Correllengua reivindicant al 2019 els objectius inicials de la seva creació.  Per aquest motiu, enguany promou la campanya “Parlar català és convidar, convidar és conviure”, amb l’objectiu de reivindicar el català des d’una perspectiva social, per fer-ne evident el potencial cohesionador i el paper que ha de desenvolupar per tal de generar una identitat col·lectiva en una societat diversa com la nostra.

Actes a Cerdanyola

Una xerrada sobre els mots emprats per Calders a la seva obra donarà inicia el divendres 25 a les activitats del Correllengua a Cerdanyola. L’acte es farà al Centre Cívic Sant Ramon a les 18 hores.

L’endemà es realitzaran tot un seguit d’activitats lúdiques i reivindicatives a la plaça de Sant Ramon amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de llengua i cultura catalanes. Així, a partir de les 10 hores, hi haurà lectura de contes de Calders; la representació pel GAT Teatre de dos dels seus relats, Petits conflictes al carrer i Discreció exquisida; o un petit concert de Ramon Sauló sobre temes de Leonard Cohen; entre d’altres activitats.

Sauló ja va protagonitzar un espectacle sobre temes de Cohen a l'Espai Vi

Manifest de Jordi Cuixart

Aquesta edició del Correllengua compta amb un manifest escrit per Jordi Cuixart que destaca el consens de país “per la plena normalització de la llengua i la cultura catalanes” i la vitalitat del Correllengua com a mostra que la “força de la gent organitzada ha estat, és i serà motiu d’autoestima”.

Cuixart, un dels presos recentment condemnats pel Tribunal Suprem en el que ell considera un “judici a la Democràcia”, afirma que “ara i aquí, ens uneix la voluntat insubornable de projectar una cultura democràtica basada en els drets humans i, per tant, en el respecte als drets lingüístics”. Cuixart subratlla “l’anhel de viure en una societat on la diversitat de llengües i orígens és una riquesa, així que la ciutadania blinda la cohesió social davant els qui atien l’odi a la diferència”.

El president d’Òmnium Cultural recorda que Pere Calders va patir l’exili després de la Guerra Civil vivint a un Mèxic on “va seguir creant contes màgics que perviuen al pas del temps i manifesta que el seu compromís és una empenta per “persistir plens de coratge i dignitat. Des de la no violència i exercint la desobediència civil tants cops com calgui” ja que “els drets, com la llibertat, no es pidolen, es defensen i s’exerceixen”.