'La flor de paper', reflexions sobre el dolor i el perdó al Teatre Tantarantana

'La flor de paper', escrita i dirigida pel cerdanyolenc Roger Morales Puig, és una de les obres del cicle 'Fer visible l’invisible' que acull el Teatre Tantarantana de Barcelona fins al proper 5 de gener. 'La flor de paper' posa cara a cara un home i una dona, dos desconeguts que es reconeixen per primera vegada, dos desconeguts, però, units pel dolor i la por d’un fet del passat que els uneix i els ha deixat talls a l’ànima.

Roger M. Puig va escriure La flor de paper ara fa dos anys, arran d’una notícia que explicava que al País Basc començava a haver-hi processos de mediació entre presos etarres penedits i les seves víctimes. La primera escriptura es va enllestir en quinze dies, i el que es plantejava com un text polític esdevenia una reflexió personal sobre temes com el dolor, l’odi i la por. El text va ser sotmès a un procés de depuració i ajust, fins que a principis del 2013 es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. A finals de novembre es representava quatre nits a la Nau Ivanow i va rebre la proposta del Teatre Tantarantana per a oferir vuit representacions dins el cicle Fer visible l’invisible.

La flor de paper vol ser una obra de personatges, en aquest cas un terrorista i la seva víctima, "intentant fugir de maniqueismes sobre bons i dolents i furgant en la tragèdia que ha deixat talls a l’ànima de tots dos, el que a ben segur pot acabar incomodant a molts espectadors, posats davant un assassí que també és un ésser humà, capáç de patir. Una incomoditat entesa con un estímul per a la reflexió". Tot i que el record del terrorisme al País Basc és evident, en cap moment es localitza geogràficament el que s’explica, "amb la voluntat d’anar més enllà de la lectura política i endinsar-se en sentiments tan universals com l’odi, el perdó o el sentiment de culpa". Els personatges podrien ser perfectament un protestant i un catòlic a Irlanda del Nord, un hutu i un tutsi, o un maltractador i la seva víctima.

A més dels dos personatges centrals que aguanten tot el pes de l’obra hi ha també la figura del mediador, un personatge que es va incorporar al text inicial per fer, més que de mediador entre els personatges, "de mediador amb els espectadors, per intentar obrir unes petites escletxes en la densitat del combat emocional que lliuren els protagonistes". Un combat emocional servit amb un llenguatge concís que busca la contenció i crear un clima d’esclat latent que mai es produeix, creant tensió.

Darrere La flor de paper hi ha el treball col·lectiu de la companyia El balcón de la espera, un grup format fa dos anys per expressar les seves inquietuds creatives en formats diversos, ja sigui teatre, dansa, música, poesia o cinema. El denominador comú es aconseguir posar elements de reflexió damunt la taula en uns temps complicats al món de la cultura. Roger M. Puig creu que les limitacions econòmiques que pateix el sector han acabat condicionant en positiu la seva obra, "possibilitant una escenografia força atractiva feta amb dos cadires propietat d’un dels actors, plats trencats comprats a un basar xinès i una porta folrada per fer de mirall".

La flor de paper està interpretada per Georgina Asin, Joan Serrats i Pere Selvas i es representa al Teatre Tantarantana els dies 17, 18, 26 i 27 de desembre i 4 i 5 de gener. Les entrades s’adquireixen pel sistema de taquilla inversa, és a dir, cada espectador paga al sortir el preu que li sembla just.