La fusió dels cinc clubs locals de futbol en un de sol marca l'any 2006

Si per algun motiu passarà a la història l’any que acaba de finalitzar serà sens dubte per la unificació del futbol local. La unió dels clubs de futbol en un de sol era una reinvidicació molt antiga a cerdanyola, però encara ningú havia estat capaç de posar fil a l’agulla. L’any 2006 ha estat ple de reunions, de tires i arronces i sobretot de treball, i el 16 de juny per fi es feia realitat i el Cerdanyola Futbol Club es presentava en societat. El CE Cerdanyola, la UD Cerdanyola, la UD Fontetas, el Cerdanyolense Montflorit i el CD Baroja ja són història doncs els seus directius van ser valents i van donar el pas decissiu per canviar el rumb del futbol local i dotar-lo d’una major qualitat.

 

La unificació va arribar a bon port, però tot i així no va ser un camí de roses i el procés ha tingut el seu major detractor en el que llavors era president del Cerdanyolense Montflorit, Florencio Corrionero, que des del primer moment defensava la fusió però no a qualsevol preu. Les instal·lacions, el pressupost del nou club, la gespa artificial... van ser els punts amb més controvèrsia en el procés de negociació, però des de l’Ajuntament sempre es va ser optimista i es va confiar en la unió del futbol local. Un dels primers passos va ser la demanda per part dels clubs del total suport del ple municipal al projecte de fusió i cal destacar que tots els grups polítics municipals van votar a favor de la unió a excepció del PAS que es va abstenir. Malgrat la bona intenció de gairebé totes les parts, Florencio Corrionero encapçalava la postura del no i en una assemblea extraordinària del Cerdanyolense Montflorit, els seus socis van mostrar el suport al seu president. Malgrat els contratemps la unificació va seguir el seu curs, la resta de clubs implicats van celebrar les assemblees pertinents i en totes elles va guanyar amb claredat el SI a la fusió de clubs, però des de l’Ajuntament s’apostava per una fusió dels cinc clubs i el regidor d’esports, Santiago Cayuela, va arribar a amenaçar que “si algun dels clubs implicats es desmarcava l’Ajuntament s’ho hauria de replantejar tot”.

 

Finalment, el que semblava impossible va passar. Florencio Corrionero va entrar en raó i la signatura de l’acord de fusió dels cinc clubs locals de futbol va ser una realitat a principis de juny. Llavors ja estava decidit el nom del nou club: Cerdanyola FC, el disseny de la samarreta i l’escut, els terrenys de joc que es farien servir per jugar i entrenar i dos compromisos per part de l’Ajuntament fonamentals per fer realitat el projecte d’unificació: el nou club disposarà d’un camp de gespa artificial durant el primer trimestre del 2007 i part de la subvenció promesa pel consistori es va lliurar abans d’iniciar la temporada. Durant la signatura del conveni tots els implicats van coincidir en la importància de l’acte. El regidor d’esports va dir sentir-se orgullós pel que allò significava

D’entre tots els protagonistes, el fins llavors president de la UD Cerdanyola, Feliciano Rodríguez Quintana, va ser el més realista i va afirmar que només s’havia posat la primera pedra d’un projecte que necessitava molt de treball i demanava la col·laboració de tothom. Uns dies després de la signatura de la unificació, el Cerdanyola FC es presentava en societat en un acte emotiu en el que el president de la nova entitat, Joaquim López, demanava la col·laboració de tothom per a que el nou club creixés el màxim.

 

Sis mesos després de la unificació cal destacar que el Cerdanyola FC ja ha començat a rutllar. El club disposa de fins a 27 equips, 23 en categories base i tres en categoria amateur i un veterà. El primer equip de l’entitat local milita a la primera territorial i l’objectiu, encara que no confirmat públicament, és l’ascens a la territorial preferent.

 

 

Però al llarg del 2006 no tot ha estat futbol a Cerdanyola, la resta d’esports també han tingut un paper destacat, encara que alguns més que uns altres. El món del bàsquet ha viscut un any pràcticament immillorable, doncs els dos equips insígnies del bàsquet local: el Femení i l’Ópalo van assolir l’ascens de categoria. El primer equip del CB Ópalo Cerdanyola va acabar la lliga en la segona posició amb 22 victòries i només 8 derrotes, aconseguint així un meritori ascens a la primera catalana. Els cerdanyolencs van pujar de categoria, però no sabem si per molt de temps, doncs aquesta temporada l’equip dirigit de nou per Joaquim Sánchez ocupa les darreres places de la classificació i només ha sumat tres victòries. Pel que fa a les noies del Femení, aquestes es van classificar per a la Final a Quatre d’ascens a Copa Catalunya, però en ella van acabar perdent els dos partits i per tant es van quedar sense ascens de forma momentània. Però, a darrera hora, la renúncia del CN Tàrrega a la categoria va permetre a les cerdanyolenques fer-se amb la plaça vacant i enguany militen a Copa Catalunya. Aquesta temporada les coses van començar força bé, però de seguida es van tòrcer i Pol Lligoña, tècnic del primer equip de l’entitat local durant les darreres tres temporades, no s’ha menjat els torrons. El seu substitut, Juanjo Casado, confia en reconduir la situació i com a mínim ha iniciat la seva etapa al Femení amb una victòria.

Un any més, l’Epson Cerdanyola es va quedar a les portes de l’ascens a l’OK Liga. Als cerdanyolencs els hi van faltar dos punts per veure complert el somni de retornar a la màxima categoria de l’hoquei patins i aquesta temporada torna a militar a la primera nacional. La temporada 2005-06 va quedar sense ascens i amb l’adéu de dos pilars de l’equip: David Novell i Jordi Mestres. El primer va penjar les botes després de 27 anys defensant els colors del Cerdanyola CH. El davanter cerdanyolenc marxava del club de la seva vida satisfet de la seva carrera esportiva i amb ganes d’iniciar una nova etapa personal. L’adéu de Jordi Mestres res va tenir a veure amb el de Novell. Mestres va deixar l’Epson per la porta del darrera per no entrar en els plans del seu tècnic, Jordi Miró. El jugador cerdanyolenc va marxar del club local dolgut per les formes i destacant que malgrat que molta gent no el considerés de casa ell sentia el Cerdanyola CH com el seu club i va recordar els seus millors moments a l’entitat local per Cerdanyola Ràdio

Pel que fa a les noies del Cerdanyola CH, aquestes no van poder aguantar la categoria de la primera nacional catalana d’hoquei patins i van descendir a la primera catalana, categoria que volen abandonar aquesta mateixa temporada per retornar al màxim nivell.

 

En el món del futbol, la unificació dels clubs locals de futbol va treure el protagonisme a l’ascens aconseguit pel CE Cerdanyola, que va acabar la lliga 2005-06 com a líder i l’ascens assegurat unes jornades abans de la finalització de la lliga regular. El CE Cerdanyola va ser la cara de l’esport, la creu se la van endur la UD Fontetas i la UD Cerdanyola, dos conjunts que van patir de valent en la darrera temporada de la seva història. Els grocs van veure marxar el tècnic que un any abans havia aconseguit protagonitzar la millor temporada de l’equip local. Josep Maria Esquerde va marxar, però el seu substitut, Cistòbal Casado, no va poder salvar els plats i l’equip va acabar descendint a la segona territorial. Per la seva part, la UD Cerdanyola també va viure la seva pròpia odissea. Al gener, un dels seus jugadors insígnies, Miquel Lladós decidia penjar les botes per falta d’ànims i posava així el punt final a 30 anys de carrera esportiva, ell mateix explicava els motius d’aquesta decisió. Una setmana després de l’anunci de la marxa de Lladós, Luís Martín, el tècnic de l’equip cerdanyolenc, sorprenia a tots anunciant també el seu adéu per qüestions familiars. Martín havia de traslladar-se a viure a Valladolid i es veia obligat a deixar la disciplina de la UD Cerdanyola. Martín va ser substituït per un vell conegut del futbol local, Ángel Morán, qui va començar elogiant els seus jugadors i va acabar denunciant falta de motivació. L’equip va patir fins a la darrera jornada i finalment va acabar sent víctima dels descensos compensats. Però tant és, la unificació era una realitat i el futbol local tenia un nom propi, Cerdanyola FC.

 

 

L’atletisme, ha tornat a tenir un paper important a Cerdanyola. La Cursa per Collserola i les 5 Milles Nocturnes han tornat a convertir-se en una data destacada en el calendari esportiu local i també català. Però, enguany l’Escola Municipal d’Iniciació a l’Atletisme també ha gaudit de grans èxits. Ja en la temporada de cross, una trentena d’atletes es van classificar per a la Final de Catalunya de Cross Escolar. La Final Nacional d’Atletisme en pista va anar una mica millor pel que fa a resultats i Marta Mesa va penjar-se l’or en el llançament de javelina, prova en la que David Romero va finalitzar tercer. Verònica Maestre va assolir l’or en el llançament de disc i Laura Romero va acabar primera en els 60 metres tanques. Aquests resultats podran ser millorats de ben segur doncs l’Escola Munidipal d’Iniciació a l’Atltisme va estrenar el passat mes de juny una petita pista d’atletisme de 60 metres de llargada i un fossar de sorra. Totes dues millores són un avanç de la pista d’atletisme que s’ubicarà a les futures instal·lacions esportives de la Plana del Castell.

 

Els que van recollir medalles, i moltes, van ser els atletes d’Aspasur i Aspadi en els Special Olimpics de Catalunya. Els 47 esportistes locals van retornar a Cerdanyola amb 60 medalles: 25 d’or, 20 de plata i 15 de bronze. L’Ajuntament no va passar per alt aquesta fita i va oferir als esportistes locals una recepció en la que l’alcalde, Antoni Morral, va felicitar públicament el treball dels atletes.

Tampoc s’ha quedat sense medalla aquest any és la patinadora Alba Pérez, que per tercer any consecutiu s’ha proclamat campiona del món júnior en la modalitat de combinada. La jove cerdanyolenca s’ha acomiadat de la categoria júnior al més alt del podi i arriba a la categoria sènior per la porta gran i unes grans expectatives posades sobre ella i les seves possibilitats de fer història. Per la seva part, l’altra gran insígnia del patinatge local, Carles Gasset, va aconseguir una meritòria quarta posició en el Mundial sènior. El patinador del Cerdanyola CH, que va patir una lesió al turmell només dues setmanes abans del mundial, va poder recuperar-se a temps i lluitar pel podi fins gairebé el darrer moment.

 

Uns altres dos noms propis de l’esport cerdanyolenc durant l’any 2006 han estat Sergi Fernández y Álex Fábregas. El primer ha aconseguit creuar el desert del Gabi (Àsia), la sisena de les set aventures que composen el Repte Top Cable 7 Deserts. Sergi Fernández ja ha acoseguit travessar els deserts d’Austràlia, Atacama, oest dels Estats Units, Namíbia, Kalahari i després de creuar el desert del Gobi només li queda el repte del Sáhara, que el durà a terme a partir del pròxim mes de febrer.

 

D’altra banda, el jugador d’hoquei herba, Álex Fábregas, va aconseguir al llarg del 2006 penjar-se dues medalles de bronze a nivell internacional. El cerdanyolenc, membre de la selecció espanyola d’hoquei herba, va ser tercer en el Campionat del Món d’Alemanya i també tercer en la Champions Trophy, competició que reuneix els sis millors equips del món d’hoquei herba.