La importància de deixar escrita la identitat

El grup d’Estudis Les Feixes organitzava dijous una xerrada sobre història camperola titulada "Quan érem pagesos, Orígen i identitat a Cerdanyola", a càrrec de l’historiador Miquel Sánchez, i presentat per la poeta i psicòloga, Esperança Castell.

Durant la xerrada, celebrada al bar Grau, es va parlar del llibre Can Fatjó dels Xiprers, un estudi històric de nou segles de vida pagesa a Cerdanyola que veurà la llum pròximament i de l’obra Salvem les paraules, els noms de lloc de Cerdanyola, un recull dels noms de lloc de Cerdanyola (950-2000) amb les extincions i les pervivències d'aquests noms.

Esperança Castell va definir Sánchez com “el continuador de Jaume Mimó i Llobet” i creu que el que els fa assemblar és l’amor per Cerdanyola i els seus estudis rigurosos sobre la història del municipi”. Castell pensa que “mai una identitat va deslligada dels orígens i, segons remarca, “Miquel Sánchez ha treballat per rescatar-la”, per això creu que Cerdanyola “li deu un agraïment gran perquè aquesta identitat quedi escrita”.

Miquel Sánchez explica que el llibre sobre Can Fatjó dels Xiprers, ha arribat a les 475 pàgines, amb 160 fotografies de la Masia i de la família. L’historiador repassa en la seva obra 26 generacions de Can Fatjó dels Xiprers, entre els anys 1145 al 2000. A partir d’aquest estudi, generació per generació, es tracten altres temes com el camp i la vinya, la casa i les seves reformes o la participació dels membres de la nissaga en la vida política i associativa de Cerdanyola.

Sánchez repassava els trets d’identitat de la Cerdanyola agrícola com l’escut (amb les 4 barres que vénen pel lloc de Valldaura), les masies (les del nucli urbà com Ca n’Altimira, Can Xarau, Cordelles i Serraperera i les de fora del nucli urbà com Can Fatkó del Moli, Can Xercavins, Can Codonyers, Can Fatjó dels Aurons o Can Fatjó dels Xiprers, que representen un record de l’època pagesa que cal conservar.Miquel Sánchez opina que per no perdre la identitat dels pobles s’han de potenciar les polítiques culturals.

Altres records que va evocar Miquel Sánchez de la Cerdanyola agrícola van el camí de la Creueta, on es reunien els pagesos, les discussions per la fita o perquè el bestiar anava a pasturar a una altra finca.

Salvar les paraules

Pel que fa al llibre Salvem les paraules, els noms de lloc de Cerdanyola, Miquel Sánchez considera que “hem de salvar els noms, les paraules, perquè formen part de la vida pagesa de Cerdanyola”. L’autor indica que l’obra recull els noms utilitzats en 1.000 anys de vida pagesa de Cerdanyola que ha recopilat durant les seves investigacions sobre la història del municipi. Sánchez. creu que “ara que no hi ha pagesos es corria el risc de perdre’ls” i per això, ha cregut convenient donar-los a conèixer.

Després de la xerrada el públic assistent va establir un diàleg amb l’autor i es van recordar noms com la costa dels magraners, el pontonal, la via dels excomunicats, el puig de la malesa, el camp rodó o el grata conills.