La Irmandade celebra el dia de la cultura gallega

La Irmandade galega O Botafumeiro comemorava ahir el Día das letras galegas de Cerdanyola amb un acte que omplia la sala d'actes Museu d'art de Cerdanyola. L'entitat recordava la figura de l'escriptor, polític i empresari Valentín Paz-Andrade i feia també un homenatge a un dels seus socis, Xelasio Nogueira.

El professor de Filologia gallega a la Universitat de Barcelona i president del Foro Cívico Galego en Barcelona, Camilo Fernández-Valdehorras, destacava en la seva conferència sobre la figura literària a qui s'ha dedicat enguany el Día das letras galegas la seva llarga trajectòria durant tot el segle XX. Fernández explicava les relacions de Valentín Paz-Andrade amb una de les grans figures culturals i polítiques gallegues, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao.

Per al conferenciant, la petjada d'homes com Castelao i Paz-Andrade és la "d'uns gegants" sobre els que es recolza actualment el poble gallec, petjada que assegura cal seguir en el camí des desenvolupament nacional de Galícia. Camilo Fernández destacava la tasca de Paz Andrade a les Irmandades da Fala i al Partit Galeguista en els temps en què es va redactar l'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936, però també en la recuperació autonòmica de la transició.

Molt especialment, el conferenciant posava l'accent en la tasca empresarial de Paz-Andrade com un dels fundadors de Pescanova, la primera multinacional que va tenir Galícia i que en el seu moment era una firma única en l'explotació pesquera d'abast mundial.

Homenatge a un dels socis: Xelasio Nogueira

L'acte commemoratiu va tenir el seu moment emocional en el reconeixement de la Irmandade Galega de Cerdanyola al mèrit cultural d'un dels seus socis: Xelasio Nogueira. El president de l'entitat, Teodoro Álvarez, destacava el treball de Nogueira des dels inicis de la Irmandade com a impulsor de bona part de les activitats culturals del centre com els cursos de llengua, el club de lectura, l'acte de poesia gallega al carrer o la pròpia commemoració del Día das letras galegas.

Xelasio Nogueira es mostrava agraït per l'homenatge i manifestava el seu suport a la directiva de la Irmandade i "a tots aquells que treballen per la difusió de la cultura gallega a Catalunya". A més, es van remarcar els treballs realitzats coma geògraf per Nogueira, vessant en la que es va especialitzar com a temes principals d'investigació en els estudis regionals, anàlisi demogràfica i ordenació de territori. De Nogueira també destaca l'estudi sobre la diàspora gallega en que va confirmar que hi ha 3'7 milions de gallecs distribuïts pel món, fóra de Galícia.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola, Montserrat Montiel, lloava, per la seva banda, el compromís de la Irmandade amb Cerdanyola i les seves activitats com exemple de civisme. Montiel també remarcava la importància del llenguatge com eina de comunicació i de la llengua com element identitari i destacava la importància de la diversitat com allò que ens aplega a tots i que també ens fa diferents.

L'acte va comptar amb l'actuació del músic cerdanyolenc Josep-Maria Ribelles, que va interpretar una suite nòrdica amb la seva arpa amb temes tradicionals gallegues, entre elles una cançó de bressol, i també adaptacions de peces del músic Emilio Cao. Ribelles va actuar acompanyat per la pandereteira de la Irmandade Nuria Rodríguez.

La jornada la va tancar el cor de la Irmandade, dirigit per María Ferreira, que va interpretar dues peces, Galícia i O Canteiro, abans de cloure l'acte commemoratiu amb la interpretació dels himnes de Catalunya, Els Segadors, i de Galícia, Os pinos.