La Irmandade O Botafumeiro celebra diumenge el Dia das Letras Galegas

La Irmandade Galega O Botafumeiro de Cerdanyola avançarà a diumenge la celebració del Dia das Letras Galegas que enguany es dedica a la figura de l’escriptor Xesús Lorenzo Varela. Una conferència de Sonia Varela, professora de Llengua i Literatura Gallega de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a les 12.30 hores obrirà els actes commemoratius a la seu de l’entitat local que seguidament celebrarà un dinar de germanor.

El Dia das Letras Galegas es celebra des del 17 de maig de 1963, data en què es commemorava el centenari de la publicació de Cantares Gallegos, un dels cims poètics de Rosalía de Castro i considerada la primera obra mestra de la literatura gallega contemporània. La celebració de la Real Academia Galega s'ha perpetuat amb un homenatge anual a un personatge de prestigi del mon de les lletres gallegues, entre els que han destacat al llarg d'aquests 40 anys de celebració noms com els de la pròpia Rosalía de Castro, Castelao, Eduardo pondal, Ramon Cabanillas, Curros Enríquez, Ramon Otero Pedrayo, Celso Emilio Ferreiro, Álvaro Cunqueiro o Manuel Murguía.

Poeta combatiu de l'exili

L’escriptor homenatjat enguany, Xesús Lorenzo Varela Vázquez –fill d’emigrants gallecs a Cuba i Argentina, està considerat un dels exponents de la poesia més combativa. Els reculls poètics Catro poemas pra catro grabados (1944), amb il.lustracions de Luís Seoane, Lonxe (1954), sobre la guerra civil il’exili, són algunes de les seves obres més destacades.

Molt jove va ingressar al Partido Galeguista després de conèixer a la capital argentina a Castelao i entrant ràpidament en contacte amb joves intel.lectuals com Celso Emilio Ferreiro i Ramón Piñeiro. Ja a l’Estat, al 1935 entra a col.laborar en la redacció de PAN (Poetas, Andantes e Navegantes), revista on publicaven figures destacades com Rafael Dieste i coneix a alguns dels més destacats artistes del segle XX gallec, com Laxeiro o Granell.

Al finalitzar la Guerra Civil –on combat al bàndol republicà-, Xesús Lorenzo Varela s’exilia a França primer –amb estada al camp de refugiats de Saint Cyprien- i a Mèxic després, on recupera la tasca periodística. Ja als anys 50 torna a l’Argentina i reprèn la seva activitat política fins que el cop d’Estat dels militars al 1976 i les amenaces de la ultradreta forcen Varela la a emprendre un segon exili i s’instal.la aquest cop a Madrid.