La jornada d'eleccions municipals s'obre amb total normalitat

La jornada electoral a Cerdanyola del Vallès s'ha iniciat amb normalitat i amb els 13 col·legis electorals oberts per acollir les votacions dels electors de Cerdanyola sense cap incidència destacable. Els col·legis electorals tancaran a les 20 hores, moment fins el qual es pot votar i a partir del qual s'iniciarà l'escrutini.

43.418 electors de Cerdanyola tenen dret a vot en aquestes eleccions i triaran entre aquestes candidatures en una jornada en què la ciutadania podrà exercir el seu dret a vot en 13 col·legis electorals repartits per tot el municipi. En aquests espais hi haurà un total de 64 meses electorals en les quals s'ha designat a 576 ciutadans i ciutadanes del municipi majors de 18 anys per a realitzar funcions de president, vocal o suplent.

L'Ajuntament de Cerdanyola disposa d'un espai al web municipal en què es pot consultar el cens electoral i el col·legi electoral que li correspon a cada elector.

En aquestes eleccions locals, cada terme municipal es constitueix com una circumscripció en la qual s'elegeix el nombre de regidors que resulti d'aplicar el següent barem, tal com determina la legislació electoral.

A Cerdanyola, doncs, li corresponen 25 regidors per trobar-se en aquest últim barem població d'entre 50 i 100.000 persones. A partir de 100.001 habitants, s'atorga un regidor més per cada 100.000 residents o fracció.

L'elecció de l'alcalde o alcaldessa d'un municipi la fa el ple de cada ajuntament entre els caps de llista de les formacions que han obtingut representació. L'elecció es realitza durant el ple de constitució de l'ajuntament, el qual es realitza vint dies després de les eleccions en tots els municipis catalans i de l'estat espanyol.

EMD de Bellaterra

Les eleccions municipals a Cerdanyola tenen, però, una característica que les diferencia de les de moltes altres poblacions. En aquests comicis locals també s'elegeixen els representants de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra. En el col·legi electoral d'aquest sector hi ha dues urnes i no només una com a la resta de seus electorals del municipi.

La primera d'aquestes urnes és la mateixa que la de la resta de la ciutat, però a més d'afegir-se a l'escrutini de vots per escollir els regidors del Consistori serveixen per triar els vocals de l'EMD. Per tant, el vot a qualsevol de les 10 candidatures de Cerdanyola en aquesta una compta per a l'Ajuntament i per a l'EMD.

La segona urna és diferent. Si bé als Ajuntaments, l'alcaldessa o alcalde el trien els regidors en un Ple d'investidura -que es farà al juny-, a una EMD la ciutadania elegeix directament la persona que ocuparà la presidència d'aquest organisme. En el cas de Bellaterra, hi ha 4 candidats a la presidència de l'EMD i l'elecció es farà per sistema majoritari.

Consell Comarcal i Diputació Provincial

La normativa vigent estableix que, un cop constituïts els ajuntaments de cada una de les comarques, és competència de la junta electoral provincial procedir a l'elecció dels membres dels consells comarcals corresponents a la seva circumscripció. En aquest cas, la junta electoral provincial corresponent ha d'assignar a cadascun dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions d'electors que hagin superat la barrera electoral del 3% a escala comarcal en les eleccions municipals, el nombre de llocs que els corresponen.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental té 39 consellers, per tractar-se d'una comarca amb més de 500.000 habitants.

Pel que fa a la Diputació, la de Barcelona té un total de 51 membres. Els diputats provincials són elegits indirectament a partir del vot a les eleccions municipals, ja que s'escullen entre els alcaldes i regidors dels ajuntaments de la província agrupats per partits judicials. A Barcelona hi ha 13 partits i Cerdanyola pertany al de Sabadell.

Un cop han quedat constituïts els nous ajuntaments dels municipis de tota la província, la Junta Electoral fa una llista amb totes les candidatures que hagin obtingut com a mínim algun regidor dins del partit judicial que representen i els ordena de major a menor nombre de vots aconseguits.

Prèviament, deu dies després de la convocatòria d'eleccions, la Junta Electoral Provincial divideix de forma proporcional, en funció del nombre de residents a cada partit judicial, el nombre de diputats que li correspon a cadascuna d'aquestes unitats territorials.

Tots els partits judicials han de tenir almenys un diputat provincial i cap podrà posseir més de les tres cinquenes parts del total de membres de la diputació provincial.