La lluita de les dones durant la Transició a Cerdanyola

Dones que van viure la Transició a Cerdanyola des d'àmbits com la militància feminista, la lluita per l'educació, el món universitari i la creació artística vinculada al compromís polític. 'Dones, protagonistes de la transició' va ser la taula rodona emmarcada en l'exposició 'Catalunya en transició' instal•lada al Museu de Ca n'Oliver i moderada per la periodista Carolina Barber per recuperar la memòria de la història de les dones a la nostra ciutat.

Dones, protagonistes de la transició es presentava com un diàleg per anar recuperant la veu i la memòria de les dones, normalment situades als marges de la història oficial i imprescindible patrimoni col•lectiu de la lluita per la igualtat. L'antropòloga Verena Stolcke recordava que va arribar a Cerdanyola l'any 1976 i com es va integrar "en un grup de dones feministes molt divers i actiu, amb molta presència al carrer, i que va acabar creant la Casa de les Dones, on s'impartien programes de formació per a dones i es va obrir un servei d'atenció a dones maltractades, un tema del que aleshores no es parlava gaire, buscant establir protocols d'actuació amb la policia".

La que va ser alcaldessa de Cerdanyola entre el 1997 i el 2003 i regidora d'Ensenyament durant el mandat 1983 / 1987, Cristina Real, reconeixia que la seva entrada en política en unes llistes electorals "va ser fruit de la política del 12% de quota femenina del PSC". Real, treballadora a la UAB que es va significar en la lluita per assolir una escola i una escola bressol al recinte universitari, assegura que "mai em va sentir discriminada en la meva tasca com a regidora i sempre vaig poder desenvolupar els meus projectes, com el servei de planificació familiar o les cases de les dones".

La professora de Teoria Sociològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en economia, María Jesús Izquierdo, va reflexionar sobre la decisió i l'atzar com a factors en tot canvi important, "la decisió com a voluntat de resistència i no rendir-se i l'atzar com aquell moment, a vegades màgic, en el qual conflueixen determinades persones i fan possible que passin les coses més impensables". Izquierdo recordava que "en aquells anys el feminisme podia ser vist com una cosa obscena per les pròpies dones, que es sentien egoistes al preocupar-se per elles quan les envoltava tant dolor, quan no deixava de ser una reivindicació irrenunciable".

Finalment, l'artista Marutxi Beaumont, professora d'arts plàstiques a l'Ateneu de Cerdanyola, va parlar dels seus records quan treballava a la Revista de Sardanyola, el primer mitjà que va denunciar les morts per asbestosi a Uralita. Beaumont va tenir un record emocionat per la figura de mossèn Josep Rosell, que "sempre va brindar l'aixopluc del Casal Parroquial, obrint les seves portes sense demanar explicacions a gent de molt diversa procedència".

Les quatre participants a la taula rodona van coincidir en que la lluita per la igualtat és un pica pedra diari i que, malgrat alguns avenços, cal tornar sortir al carrer per recuperar drets que ara mateix tornen a estar en perill.