La lluita de les dones iranianes és la lluita de les dones del món

La Constància Factoria Cultural i Ajuntament de Cerdanyola han convidat les activistes feministes Anahita Nassir i Ryma Sheermohammadi dins els actes del 8M Dia Internacional de les Dones per escoltar les veus i donar visibilitat a les dones de l’Iran, doblement sotmeses ara mateix a la repressió d’un règim brutal i l’agressió bèl·lica dels Estats Units i Israel.

Les dones iranianes són el 50% d’una població de 90 milions de persones i el règim dels clergues sorgit de la Revolució de 1979 sempre ha tingut clar que sometent a la meitat de la població, que a més suposa una important palanca de canvi, es controla tot el país. La politòloga especialista en relacions internacionals Anahita Nassir, filla de la diàspora iraniana, explica que “el règim iranià s’estructura sobre la discriminació de la dona a través de la islamització de tots els àmbits, públics i socials”, i destaca la creació del moviment Dona, vida i llibertat, “fruit d’una rebel·lió diària contra lleis dogmàtiques del poder, algunes tan absurdes com prohibir-les anar en bicicleta o cantar en públic”.

Ryma Sheermohammadi, analista sociopolítica especialitzada en Iran i Orient Mitjà, recorda que la Revolució per derrocar la dictadura imposada per la monarquia va ser impulsada pels clergues, contraris a la modernitat occidental que es volia imposar, i per moviments d’esquerres, amb un paper important de les dones, que exigien més llibertat. Una vegada va triomfar la Revolució de 1979, els clergues van liquidar els moviments d’esquerres i sotmetre a les dones. Sheermohammadi creu que "no es pot prohibir res radicalment sense haver-hi creat abans espais de diàleg" i que si el gest de Vida Movahed traient-se el vel i fer-lo onejar al centra de Teheran el 2018 va convertir el vel islàmic en símbol d’opressió i alliberament, "la qüestió de fons continua essent la reivindicació de la presència femenina ocupant en l’espai públic amb plena llibertat per poder portar o no el vel, la qual cosa significa desallotjar a la religió del poder i garantir els drets universals".

Nassir i Sheermohammadi creuen que l’arbitrarietat en la repressió interpel·la a tothom i ha unit a una gran part de la societat iraniana, "amb la lluita feminista novament en primera línia per conquerir la plena igualtat en un país democràtic i laic, sense discriminacions per raons de gènere, religió o ètnia".  Per a les dues, "parlar de la dona iraniana és parlar de la necessitat d’impulsar un canvi social com pas previ al canvi polític".

Sheermohammadi demana fugir de la propaganda vingui d’on vingui i els discursos simplificadors que redueixen situacions complexes a un eslògan, i que “oposar-se a la guerra ha de venir acompanyat d’una condemna ferma al règim iranià, de la mateixa manera que cal saber que la guerra no alliberarà a ningú, al contrari, entorpeix tot possible canvi sorgit de les lluites a l’interior”.

Nassir i Sheermohammadi es neguen a perdre l’esperança i confien en la solidesa de la societat civil iraniana, que enforteix lligams i lluites malgrat suportar dictadura i repressió des del 1953, ja sigui amb monarquia o amb república islàmica. Anahita Massir recordava que "just abans de l’assassinat de la Mahsa Amini per no portar ben col·locat el hijab segons l’arbitrarietat d’una patrulla d’orientació, ja s’havien produït vagues i protestes de tots els sectors productius del país", i assegura que "el futur d’un Iran democràtic es troba ara mateix tancat a les presons".

La trobada amb la Ryma Sheermohammadi i l’Anahita Nassir va tenir lloc a una Sala Enric Granados de la Biblioteca Central plena del tot i les ponents van destacar la importància de realitzar actes com aquest per despertar consciències sobre la situació i anhels de les dones a l’Iran com manera de despertar consciències sobre la situació i anhels de les dones al món.