La Marató de Lectura es dedica a Josep Maria Espinàs

23 d'abril de 2013 a les 16:04

La marató de lectures de Sant Jordi de Cerdanyola es dedica en aquesta edició de 2013 a l’escriptor, periodista i editor Josep Maria Espinàs i Massip nascut a Barcelona el 7 de març de 1927. Espinàs és especialment conegut per les seves novel.les, la vintena de cròniques de viatges a peu Especialment conegut per les seves novel.les, les cròniques de viatges, els 36 anys d’articles periodístics ininterromputs, i com a pioner de la Nova Cançó i coautor del Cant del Barça.

Autor d'una extensa obra, amb un total de 86 llibres, l’últim d’ells un recull del bo i millor dels seus treballs periodístics amb el títol de Una vida articulada, l’homenatjat de la dotzena marató de lectura de Cerdanyola ha aconseguit multitud de guardons, entre ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi, el Premi Joanot Martorell, el Sant Jordi i el Premi Víctor Català.

Un autor amb desenes de diades de Sant Jordi al damunt que encara recorda la primera que va viure com escriptor l’any 1953. Sant Jordi significa contacte entre els autors i el seu públic, un contacte que serveix perquè Josep Maria Espinàs pregunti als seus lectors abans de fer les seves dedicatòries perquè cal conèixer l’altre perquè la firma sigui més humana.

Però tot això no podria haver arribat sense les primeres lletres de l’autor quan només tenia 8 anys i ja feia versos o quan va escriure la primera novel.la amb només 15. I és que la passió per la literatura va néixer amb Espinàs. Un jove Josep Maria Espinàs es va llicenciar en Dret l’any 1949, quan va guanyar el seu primer premi, el Guimerà, per un article sobre l’autor de Terra baixa. De l’advocacia va passar a la revista Destino.

Espinàs va exercir d'advocat fins al 1955 dos anys després del seu primer gran premi: el Joanot Martorell per la novel.la Com ganivets o flames. No obstant això, Espinàs insisteix en què mai no va pensar ser escriptor; simplement escrivia.

Després van arribar altres novel.les d’èxit: Dotze bumerangs, El gandul i especialment Tots som iguals i el recull Varietés, amb el que va guanyar el premi de narracions Víctor Català
Espinàs acaba la dècada dels 50 amb Combat de nit, la novel.la més acostada el realisme social. L’autor, però, destaca que l’única voluntat que tenia era la d’escriure, tot i les dures circumstàncies de la foscor franquista.

El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb L'últim replà i comença l’allunyament de la novel.la que no va tornar a conrear fins La collita del diable, al 1968, i Vermell i passa al 92. La raó? Espinàs sospita que el va deixar d’interessar.

És en aquest moment quan escriu la seva única obra teatral: És perillòs fer-se esperar. TVE l’emetia al 1978 amb Joan Miralles, Maria Josep Arenòs, Josep Maria Lara i Núria Duran com principals actors d’una historia d'uns atracadors que esperen un company que ha quedat endarrerit i aixeca sospites.

Fundador de l’editorial La Campana, també va ser un dels creadors d’un grup de gran transcendencia cultural per a Catalunya. Espinàs és un dels fundadors, l'any 1960, dels Setze Jutges, el col.lectiu que va donar pas al moviment de la Nova Cançó. L’objectiu era tenir una eina de comunicación efectiva i la cançó que diu coses ho és. Aquells pioners esperaven l’arribada de joves amb talent que prenguessin el relleu i tiressin endavant el fenòmen de la cançó. I així va pasar. En tot cas, la valoraciò que fa de la Nova Cançó és molt positiva. Va suposar una renovació una cançó popular vinculada al seu temps.

Espinàs va enregistrar diversos discos amb cançons pròpies, escriu i enregistra amb interpretació pròpia la narració per a infants Viatge a la Lluna (1969), amb música de Xavier Montsalvatge i també fa adaptacions de cançons per a infants i de George Brassens.

L'any 1957 publica el primer d'una llarga sèrie de llibres de viatges, Viatge al Pirineu de Lleida i no deixa de publicar-ne durant 50 anys, amb més de 20 títols, entre ells els populars viatges a peu. Curiosament, aquell primer viatge el fa amb Camilo José Cela, qui també va escriure un relat sobre els pirineus lleidatans.
Espinàs ha esdevigut el gran cronista de viatges del país, tot i considerar-se barceloní al 100% i no ser excursionista. Cada descobriment, cada conversa, esdevé apassionant. La diversitat es confirma com un tresor.
L’autor ha viatjat per moltes comarques catalanes però també per molts altres territoris de l’estat. Sempre espais sense turisme ni indústria on ha descobert persones apassionants i ha confirmat que cada 15 passes entres en un món diferent.

Aquells primers llibres de viatges van donar pas a la sèrie A peu, tant per terres catalanes com d’altres indrets. Uns viatges amb només la documentació bàsica ja que Espinàs només vol estar predisposat a viure la sorpresa continua i la diversitat total.

Aquesta és una altra de les vessants destacades de la trajectòria d'Espinàs: la periodística. Ha fet més d'11.000 articles, un cada dia des de fa 36 anys, però com acabem de sentir, ha estat també conductor de programes televisius: Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988 que és el que escoltàvem, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.

Però la joia periodística d’Espinàs són les primeres cròniques a la premsa escrita i sobretot els seus articles de cada matí. El 23 d'abril de 1976 va començar la publicació diària al nou diari Avui dels seus articles diaris amb la vessant humana com a protagonista i sempre allunyat de les polèmiques polítiques. Des de 1995 ho fa a El Periódico en el seu Petit observatori. 36 anys d’escriure cada dia un article perquè cada dia passen coses.

Abans havia estat el temps de les cròniques a la revista Destino. Com la magistral peça en què va relatar el drama de la riuada del 25 de setembre de 1962 al Vallès Occidental: la tragèdia, les morts, la desesperança, la solidaritat... d’un drama que va viure, per atzar, en primera persona. Després vindrien els reportatges sobre els països asiàtics.

Però Espinàs ha escrit llibres de no ficció sobre un amplíssim ventall de temes: l’ecologisme, les falses etimologies l’inventari de jubilacions, la relaciò amb el lector o amb altres escriptors o, el seu llibre més emotiu, les cartes adreçades a la seva filla Olga.

I tot escrit sempre amb una pipa a la boca i amb una màquina sota els dits. I és que Espinàs és ja possiblement l’unic escriptor que no utilitza ordinador. L’autor comenta que si l’electricitat se’n va, no ha de deixar de treballar. Una màquina amb la que ha escrit 87 llibres i 11.000 articles.

Hem parlat de la cançó, però no pas de la seva peça més popular. Potser la més popular del país. I és que Espinàs és un dels autors de la cançó catalana que més s’ha cantat al món: el Cant del Barça. El president blaugrana Agustí Montal va encarregar la lletra de l’himne a Jaume Picas i a Espinàs i la música a Manuel Valls Gorina. Era el 75 aniversari del club. L’èxit és evident. Espinàs l’atribueix al fàcil fraseig que permet que es canti de forma col.lectiva per 100.000 persones.

Josep Maria Espinàs és el protagonista de la marató de lectura d’aquest 2013. A l’Ateneu vam poder conversar amb l’autor, i hem pogut veure fotografies, manuscrits i llibres de l’escriptor així com les seves sabates de caminar o la seva inseparable pipa. Amb ella i una màquina d’escriure ha creat una obra immensa amb 87 llibres i més d’11.000 articles: amb novel.la, literatura de viatges, una peça teatral, llibres d’assaig i no ficció, relats curts, i fins i tot cançons. Josep Maria Espinàs, Tot un camí per la literatura.