La Memòria Anual de Càrites indica que la pobresa pren el rostre d'una dona jove i amb fills
15 de juny de 2006 a les 0:00La pobresa es fa jove i es feminitza. La memòria anual de Càrites Barcelona, incloent-hi també les poblacions que pertanyen al bisbat de Terrassa com Cerdanyola i la resta de la comarca, s’ha presentat amb el lema La realitat és tossuda i l’objectiu de conscienciar el conjunt de la societat de la necessitat de fer front a la pobresa i, especialment, al risc d’exclusió social de col.lectius molt importants.
El retrat robot d’una persona pobre a la regió metropolitana que presenta la Memòria Anual de Càrites 2005 és el d’una dona –57 percent de les 22.463 persones ateses-, adulta –46 percent -, amb fills - un 26 percent de les persones ateses són menors-, d’origen sudamericà –un 40 percent davant del 27 percent d’origen espanyol- i en pràcticament la meitat dels casos –un 44 percent - sense documents.
Una pobresa al nostre voltant que és una realitat tossuda que cal afrontar i no amagar. Pilar Tatché, coordinadora de Càrites a la diòcesi de Terrassa, indica que cal evitar que es consolidin unes dades que la memòria de l’entitat ve repetint des de fa anys . Tatché destaca que cal lluitar sobretot contra l’exclusió social que va més enllà de la pobresa i els problemes de la qual són més difícils de solucionar.
Des de Càrites recorden que la pobresa és un problema social que afecta al conjunt de la comunitat i, si bé l’Administració ha d’aportar més recursos, qualsevol de nosaltres pot col.laborar, ja sigui fent tasques de voluntariat ja sigui donant una oportunitat a una persona en situació difícil.
Una dada important de la memòria anual de Càrites és que el 57 percent de les persones ateses per la seva situació de pobresa comparteixen pis o són rellogats. Tatché remarca que el de l’habitatge és un problema que va molt més enllà de les persones immigrades ja que els preus abusius dificulten l’accés a un pis a tota la societat.
La pobresa pren un rostre cada vegada més femení, el d’una dona jove i amb fills, però també creix el sector de gent gran abocada a situacions difícils per cobrar "pensions de misèria que cal revisar". Els menors i joves també pateixen aquesta situació difícil segons denuncien des de Càrites, cosa que demostra que l’Estat del Benestar falla a casa nostra perquè, tot i que la línia sigui l’adequada, "no hi ha prou recursos" invertits.
Una situació, en fi, que ens ha de cridar l’atenció i que, sgeons comenta Pilar Tatché es dóna per igual a totes les poblacions de la nostra zona, incloent-hi també la menys urbana del Vallès Oriental.