La ment no pot esperar: la salut mental com a dret, no com a luxe

Vivim en la societat de la immediatesa, la productivitat desmesurada i la connexió permanent. Ens passem el dia corrent, omplint l'agenda d'obligacions i intentant projectar una imatge de felicitat perfecta a través de les pantalles. Tanmateix, sota aquesta capa d'èxit aparent, s'hi amaga una realitat silent que no para de créixer: el patiment emocional. L’estrès cronificat, l’ansietat i la depressió s’han convertit en les epidèmies silencioses del nostre segle, i ja no podem continuar mirant cap a un altre costat.

Estar bé mentalment no és un caprici ni un estat de confort secundari. La salut mental és l’eix vertebrador sobre el qual es construeix tota la nostra vida. Determina com pensem, com gestionem les frustracions, com estimem i com ens relacionem amb l’entorn. Quan la ment falla, el cos s'atura i el món s’ensorra. Cuidar la psique és tan vital com vigilar el cor o curar un os trencat, però històricament l'hem tractada com una germana petita i oblidada de la medicina.

El gran obstacle continua sent el tabú. Malgrat els avenços, admetre que es va al psicòleg encara genera recances o mirades de reüll. Demanar ajuda no és un símptoma de feblesa; és un acte de pura valentia i autoconeixement. Hem de normalitzar el dolor emocional de la mateixa manera que normalitzem una grip.

A més, cal fer autocrítica col·lectiva. El benestar emocional no pot dependre del codi postal ni del poder adquisitiu. L'accés a l'atenció psicològica pública és, sovint, un camí de llistes d'espera interminables que agreugen els problemes. No tothom es pot pagar una consulta privada, i això converteix la salut mental en un privilegi de classe, un fet intolerable en una societat que es diu justa.

Garantir la salut mental col·lectiva requereix recursos públics reals, educació emocional a les escoles i entorns laborals més humans. Cuidar-nos la ment és una responsabilitat pròpia, però garantir que tothom pugui fer-ho és un deure de país. La ment no pot esperar més.

Iván Zabal Thomas