La mirada crítica i lúcida de Goya penja de les parets del MAC Can Domènech

El MAC Can Domènec acull fins al 28 de febrer una exposició de gravats de Francisco Goya corresponents a les seves sèries Los Caprichos i Proverbios. Es tracta d’un tiratge encarregat per govern de la II República l’any 1937 per recaptar fons econòmics i fer per primera vegada la impressió conjunta de les sèries de gravats de Goya, que es van poder veure al Victoria and Albert Museum Londres.

El director del MAC Can Domènech, Txema Romero, explica que els gravats que es mostren corresponen a l'estampació realitzada a partir de les planxes originals de Goya l'any 1937 a la Calcografía Nacional de Madrid, organisme que encara les conserva i que depenia de la Dirección General de Bellas Artes del llavors Ministerio de Instrucción Pública. Aquesta és una de les edicions més interessants i excepcionals des del punt de vista històric i fruit de les circumstàncies de la Guerra Civil.

L’exposició mostra el Goya més conegut, amb una forta crítica a l’Espanya fosca de la Inquisició enfrontada a les llums de la Il·lustració. Es tracta d’unes imatges d’una inusitada potència, una obra que marca profundament l’evolució posterior del l’art contemporani, arribant fins i tot al cinema. La mirada crítica i lúcida de Goya converteix la seva obra en absolutament atemporal, copsant com pocs les parts més fosques de l’ànima humana, comuna a totes les èpoques.

Los Caprichos és una sèrie de 80 làmines gravades a l'aiguafort i a l'aiguatinta, començada per Francisco de Goya l'any 1797 i acabada l'any 1799, data de la seva publicació. És una de les sèries més populars i conegudes de l'artista. La temàtica principal de la col·lecció versa sobre la vida urbana, tractada des d'una particular i molt imaginativa perspectiva. Barreja de realisme i fantasia, en aquests gravats Goya hi vessà tot el seu escepticisme, la seva crítica social i el seu sarcasme. 

Los Disparates o Proverbios és la darrera de les sèries de gravats de Goya; consta de 18 estampes treballades a l'aiguafort i a l'aiguatinta i no s'edità fins l'any 1864. Realitzada durant el Trienni Liberal, a les acaballes de la vida de l'artista, s'inspira en velles dites, al·legories i símbols tradicionals. Francisco de Goya ens dóna el testimoni del seu amarg pessimisme amb un món de malsons i d'imatges estranyes. La visió de la violència, ja reflectida a la sèrie de Los Desastres de la Guerra, continua present a la imaginació de l'artista que la representa en totes les seves formes possibles.