La mirada de Nuria Puentes capta l’esplendor de la Sagrada Família

La fotògrafa cerdanyolenca Nuria Puentes ha ocupat amb les seves fotos de la coronació de la Sagrada Família amb la Torre de Jesús 14 de les 15 portades de les diverses edicions internacionals de National Geographic, publicació amb una tirada de 24 milions d’exemplars en diferents llengües.

La Nuria Puentes va estudiar Producció d’audiovisuals i espectacles a l’ Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) i va començar a treballar a El Periódico com editora gràfica, revisant milers de fotografies de tot tipus que li van educar la mirada en l’enquadrament de les imatges que passaven davant la seva mirada.

L’ofici el va aprendre trepitjant carrer i disparant fotos al costat del Pepe Encinas, el seu pare fotogràfic, que li va regalar una Nikon F90 i li va ensenyar a cultivar la intuïció, “un element bàsic que requereix d’hores i hores passejant la mirada a l’espera del moment precís per capturar una bona imatge”.

Amb aquest bagatge, el 2005 va entrar a treballar a National Geographic, novament com editora gràfica, fins que dos anys després, farta de veure fotos de viatges que feien altres, es va fer fotògrafa free lance per fer els seus propis reportatges i projectes. I mentre realitzava fotografia de viatges, encàrrecs diversos i la seva feina com fotògrafa institucional de l’Ajuntament de Cerdanyola, li va arribar un correu de National Geographic proposant-li un reportatge sobre els treballs a la Sagrada Família que culminaven el 20 de febrer amb la col·locació de la creu de la Torre de Jesús a 176 metres d’alçada. Tot i que el vertigen, més que per l’alçada, venia per la responsabilitat d’un treball de tal magnitud, que posava a Barcelona en la portada de la revista per segona vegada en la seva història des del 1967, en aquella ocasió amb Floquet de Neu.

El reportatge han estat sis mesos de feina, amb molta gent implicada, “amb tasca destacada de coordinació de l’Anna Lluch, sotsdirectora de National Geographic Espanya, i amb multitud d’hores d’edició i unes 5.000 fotos disparades de les quals només 28 apareixen a la revista”.

Nuria Puentes no havia estat mai a la Sagrada Família, així que per a ella era tot un descobriment que gairebé podia transmetre al món amb la mirada neta de la primera vegada. I per fer-ho comptava amb les prestacions que ofereix un dron per captar imatges de difícil accés a l’ull humà. El més difícil va ser pilotar una màquina de 250 grams amb vent i amb poc temps de filmació, “perquè l’encastament de la creu durava uns 10 minuts i no havia possibilitat de fer cap repetició, quedant tot en mans d’una idea prèvia dels plans a prendre i la improvisació en cas d’imprevistos”. I tot això sense oblidar que “s’ha de pensar en les necessitats de la publicació i els seus diversos formats d’imatge”.

Gràcies a la seva perícia amb el dron, Puentes va aconseguir una seqüència espectacular dels operaris al cim de la Torre de Jesús saludant a càmera mentre s’enlaira i acaba mostrant la Sagrada Família, Barcelona i el mar, una imatge ja icònica a l’alçada de la que va obtenir Charles Clyde Ebbets el 1932 amb Dinar dalt d’un gratacels a l’Edifici RCA al Rockefeller Center de Nova York, una imatge que ja tenia en ment i a la que volia retre homenatge.

El reportatge sobre la Sagrada Família li ha portat a la Nuria Puentes la propina de fer el seguiment de la visita del Papa Lleó XIV a Barcelona, una experiència que ha viscut intensament com professional en unes hores frenètiques, després de les quals ha tornat a la seva feina com fotògrafa de l’Ajuntament de Cerdanyola per deixar testimoni de la vida de la nostra ciutat. Pot semblar un gran canvi, però no ho és tant, perquè com confessa ella mateixa, “no hi ha tanta diferència entre fer el seguici del Papa i la cavalcada de Reis”.