La Mostra de Cinema Indígena torna a Cerdanyola amb les veus defensores d'Amèrica

La XI edició de Mostra de Cinema Indígena de Barcelona fa parada aquest dimecres, 14 de novembre a Cerdanyola sota el lema ‘Veus Indígenes Defensores d’Abya Yala’. 5 curtmetratges es projectaran al teatre Ateneu a les 19 hores.

5 curtmetratges es projectaran a l’Ateneu dins la Mostra de Cinema Indígena que impulsa l’ONG AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, com a membres actius de la CLACPI (Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas). El cinefòrum d’aquest 14 de novembre a Cerdanyola comptarà amb la participación de Bashe Nuhem, comunicadora indígena del poble Qom (Argentina).

La programació es fa sota el lema Veus Indígenes Defensores d'Abia Yala. El terme Abya Yala és la paraula que el poble indígena Kuna (el qual viu en els actuals estats de Panamà i Colòmbia) ha usat tradicionalment per denominar la totalitat del continent americà. Significa "terra en plena maduresa" o "continent de la vida", es podria traduir per "terra de riquesa" o "terra de l'abundor".

La programació ofereix una retrospectiva del XIII Festival Internacional de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas, FICMAYAB 2018 celebrat el passat mes d’ octubre a diferents punts de Guatemala. Aquest festival, celebrat per primer cop l’any 1985 a Mèxic, es realitza cada dos anys a diferents territoris d ‘Amèrica Llatina, reunint diferents organitzacions indígenes de tot el continent, i propiciant espais d’intercanvi, activitats de formació, projeccions i debats sota un objectiu comú: un cinema i comunicació pròpia, des de la mirada dels pobles.

Les pel·lícules que es projectaran a Cerdanyola són:

• Identidad

  Experimental, 4 min, Panamà 2017. Dir: Iván Jaripio. Poble: Piriatí Emberá; Grup Productor: Trece Mundos

  Sinopsi: Una mirada diferent que busca contrastar les tradicions indígenes enfront del món contemporani davant l’amenaça territorial i cultural, urgeix la resistència dels pobles originaris per defensar les seves cosmovisions.

• Hilando vidas

  Curt Documental, 25 min, Colòmbia, 2017. Dir: Francisco Ismael Olaya. Poble: Nasa; Productora: Atarraya Films

  Sinopsi: La comunitat del Resguard Indígena Nasa Tolida, Río Negro, encomana a una jove, l’elaboració d’una artesania “Chumbe” per oferir-ho com a tribut als esperits de la naturalesa. Durant el transcurs del ritual d’oferiment, Zoraida Pete i els seus companys fan un recorregut per la història, costums i cosmologia del poble Nasa.

• Semuk Champey

  Reportatge, 6 min, Guatemala , 2017. Dir: Emma Cucul; Poble: Maya Q’eqchi’. Grup Productor: Red Tz’ikin

  Sinopsi: Conegui Semuk Champey, el santuari natural i centre turístic que està en disputa entre les comunitats Q’eqchi’es legítimes propietàries d’aquest territori i el Consell Nacional d’Àrees Protegides CONAP que ha tractat de privatitzar-ho.

• Bangkukuk Taik

  Curt Documental, 19 min, Nicaragua, 2015. Dir: Vera María Narváez Lanuza; Poble: Rama i Kreol; Productora: Centro de Asistencia Legal a Pueblos Indígenas

  Sinopsi: L’any 2014 van anunciar que la ruta del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua passaria pels territoris indígenes Rama i Kriol de les comunitats de Bangkukuk Taik i de MonkeyPoint afectant els seus territoris i la seva forma de viure. La comunitat de Bangkukuk Taik, mostra la seva preocupació davant l’amenaça que representa aquest megaprojecte.

• A la memoria de Berta Cáceres

           Videoclip, 4 min, Hondures, Panamà, Equador. Dir: Olmedo Carrasquilla; Poble: Lenca. Grup Productor: Radio Temblor Internacional

           Sinopsi: Video clip dedicat a la lider  indígena Lenca Berta Càceres. “Junto a ella, su palabra y lecciones, profundizaron nuestro acervo cultural               y pensamiento, en este largo caminar, que es decir la lucha por nuestros pueblos y los bienes ecológicos”

Cinefòrum a l'Ateneu

La projecció comptarà amb la participación de Bashe Nuhem, defensora i integrant de l’ACIC (Asociación Comunitaria Indígena de Comunicación), la qual impulsa l’autogestió, organització i participació de les comunitats indígenes del Chaco per una comunicació pròpia amb clau de drets.

Com a comunicadora i defensora dels drets dels pobles, ha estat una de les impulsores del Parlament Internacional de Comunicació Indígena i Plurinacionalitat a Buenos Aires. Alhora, al juliol de l’any 2012 va ser escollida pels Qom, els Wichí i els Mocoví per integrar-se a l’institut de Cultura Chaqueño.