La paleodieta real: els cervells grans van necessitar carbohidrats

Els carbohidrats rics en midó van ser un factor important per a l'evolució del cervell humà, segons un nou estudi internacional publicat en Quarterly Review of Biology i liderat per la professora-investigadora ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Karen Hardy.

El treball dirigit per Karen Hardy desafia la idea llargament sostinguda que l'acceleració de l'augment de la grandària del cervell que es va produir fa uns 800.000 anys és el resultat d'un increment del consum de carn i proposa que l'elevada demanda de glucosa que necessiten els nostres cervells hauria estat satisfeta molt més fàcilment amb una alimentació rica en carbohidrats. Els investigadors han realitzat el treball combinant diverses perspectives d'estudis de genètica humana, arqueologia, antropologia, fisiologia i nutrició.

Segons els autors de l'article, fins ara s'ha prestat especial atenció al paper dels greixos animals i les proteïnes en el desenvolupament del cervell humà en els últims dos milions d'anys, mentre que la importància dels carbohidrats, especialment en forma de vegetals rics en midó, ha estat àmpliament ignorada. Però els carbohidrats són la millor forma d'obtenir la glucosa i l'energia que necessita el nostre organisme. El cervell humà utilitza més del 25% de la nostra reserva energètica i més del 60% de la glucosa en sang. I aquestes demandes d'energia augmenten particularment amb l'embaràs i la lactància, igual que amb l'increment de la grandària corporal, la mobilitat i l'augment de la flexibilitat alimentària.

L'estudi sosté que tot i que el consum de carn va ser important, el creixement del cervell hagués estat menys probable sense l'energia proporcionada pels carbohidrats. Els investigadors també apunten a l'increment de gens amilasa salival en els humans moderns, que augmenta la quantitat d'amilasa produïda en la saliva. Mentre altres primats tenen només dues còpies d'aquests gens, els humans moderns tenim uns sis de mitjana i això ens permet tenir més amilasa salival i digerir el midó de manera més eficient.

L'ús del foc per cuinar va permetre un augment considerable del potencial de digerir més fàcilment el midó. Hi ha encara incertesa sobre quan els gens de l'amilasa salival es van multiplicar i quan els humans van començar a cuinar aliments, però els beneficis combinats de tots dos per alimentar els nostres cervells, cada vegada més famolencs de glucosa, són difícils d'ignorar.

Els investigadors creuen que els carbohidrats, juntament amb la carn, van ser essencials per a l'evolució dels humans moderns i els seus grans cervells. L'evidència suggereix que els humans del Paleolític no haurien evolucionat amb la que avui es denomina dieta del Paleolític. Després que l'ús del foc per cuinar aliments s'estengués, la digestió dels carbohidrats rics en midó va avançar i es va convertir en una font de glucosa preformada que va permetre l'acceleració del creixement del cervell”.

En l'estudi liderat per Karen Hardy s'han trobat proves que els homínids de fa uns 400.000 anys ja s'alimentaven de llavors i fruits secs. En termes de subministrar energia a un cervell en desenvolupament, un increment del consum de carbohidrats rics en midó pot haver proporcionat un avantatge evolutiu substancial.