La planta MELiSSA d'investigació espacial de la UAB entra en una etapa decisiva
5 d'abril de 2019 a les 8:43El laboratori de la UAB i l'ESA que desenvolupa tecnologies per autoabastir missions espacials entra en una fase decisiva. En els propers anys es tancarà el cicle per mantenir una població d’entre 40 i 60 rates, l’equivalent a una persona en consum d’oxigen. L'objectiu és autoabastir d'aigua, oxigen i aliments a la tripulació d'una missió espacial de llarga durada.
L’any 2009 es van iniciar les activitats del laboratori de segona generació Planta Pilot MELiSSA, l'objectiu del qual és desenvolupar tecnologies per autoabastir d'aigua, oxigen i aliments a la tripulació d'una missió espacial de llarga durada. Després de deu anys en què la UAB conisdera que s'han obtingut "resultats satisfactoris" aconseguint mantenir en funcionament tres dels sis compartiments necessaris per completar el cicle de vida sense aportació exterior, el laboratori de la UAB i l'Agència Espacial Europea (ESA) inicia ara una nova fase decisiva. En els propers 4 o 5 anys es tancarà el cicle amb tots els compartiments i, un cop assolida aquesta etapa s’introduirà una població d’entre 40 i 60 rates, equivalents a una persona en consum d’oxigen, perquè hi visquin de manera autosuficient durant dos anys.
MELiSSA és l’acrònim de Micro-Ecological Life Support System Alternative, un projecte innovador de l’Agència Europea de l’Espai que es va iniciar com a part d’un programa de recerca sobre tecnologies de suport a al vida per tal de fer possibles les missions tripulades de llarga durada a l’espai. Es tracta de l’únic laboratori a Europa per a la demostració de sistemes de suport a la vida de cicle tancat, un sistema de regeneració circular que produeix aigua, aliments i oxigen recuperats dels residus, diòxid de carboni i minerals.
Els seus responsables remarquen que les missions tripulades de llarga durada no es podran dur a terme sense un sistema de regeneració com el que es desenvolupa amb el projecte MELISSA, que reduirà la logística necessària per mantenir la tripulació. Es calcula que, sense reciclar, caldrien unes 30 tones de material per a una missió de 1000 dies a Mart. Per a aconseguir-ho, el projecte proposa un sistema circular, amb la generació de material comestible a partir de plantes i microalgues, la revitalització de l’atmosfera per fer-la respirable, la recuperació d’aigua potable, i el reciclatge dels residus generats per la tripulació i pel creixement de les plantes. El projecte MELISSA té com a objectiu ideal el reciclatge del 100% de tots els elements químics d’aquests processos, és a dir, assolir un ecosistema autosostenible sense cap tipus de suport extern. Es tracta d’un desafiament molt gran en termes de control de processos, estabilitat, seguretat i robustesa.
En els últims deu anys, s'ha aconseguit mantenir en funcionament tres dels sis compartiments necessaris per completar el cicle de vida sense aportació exterior en un període llarg de temps: un bioreactor de nitrificació, un fotobioreactor de microalgues i un compartiment aïllat amb una “tripulació” mostra de tres rates. Per tal d’iniciar la nova fase del projecte, els compartiments han estat millorats especialment pel que fa a l’esterilitat i a evitar la contaminació externa. La instal·lació s’ha fet més resistent contra potencials elements contaminadors amb millores tecnològiques i amb un canvi en les característiques del sostre de la planta. A més, s’ha millorat l’eficiència del sistema d’il·luminació de les microalgues, ara basat en fonts LED.