La Plataforma pels serveis públics fa una crida al suport de ciutadania i institucions

“Ser més gent i que les institucions es posin al costat de la ciutadania”. Aquest és el desig i la demanda de la Plataforma pels serveis públics de Cerdanyola que mostra satisfacció per l’aturada al Parlament de la Llei de contractes d’atenció a les persones, l’anomenada Llei Aragonés, però alerta que “això no blinda els serveis públics que cal seguir defensant, també a Cerdanyola”, des de la unitat.

La Plataforma en defensa dels serveis públics de Cerdanyola mostra satisfacció pel rebuig a l'anomenada Llei Aragonés però destaca que cal mantenir una ferma defensa del sector públic, destacant exemples com la necessitat de millora a la sanitat, especialment a l'atenció primària, l'educació, evitant que es tanquin places a l'escola pública de la ciutat quan es creen a centres concertats, i l'exigència d'una nova residència pública de gent gran a Cerdanyola.

Maribel Rodríguez celebra que tota l’oposició votés en contra al Parlament de la Llei Aragonés ja que considera que aquest projecte volia “donar un cop definitiu” als serveis públics, però remarca que “això no fa que les privatitzacions es reverteixin”, sinó que poden continuar “fent-se de noves perquè no es blinden els serveis públics”. Per això, Rodríguez insisteix que cal continuar la defensa del sector públic i destaca la coordinació d’entitats de diferents àmbits socials a Cerdanyola –sanitat, educació, gent gran, veïnals...- en aquesta lluita.

Per aconseguir que aquesta lluita sigui efectiva, el col·lectiu social destaca que l’única alternativa és la unitat. “Ser més gent i que les institucions, com l’Ajuntament, estiguin al costat de la ciutadania” és l’opció que plantegen Rodríguez i Joana Barquín, tot subratllant que aquesta unitat s’hauria de mostrar davant la Generalitat amb el suport de totes les forces polítiques de la ciutat a Cerdanyola i al Parlament.

Gent Gran

En aquest sentit, des de la Plataforma pels serveis públics alerten de la situació d’alguns àmbits que són pilar de l’estat del Benestar i on consideren que hi ha un afebliment del sector públic que afavoreix el privat. Així, Ignacio Laguna indica que en l’àmbit de la gent gran “Cerdanyola necessita com a mínim una nova residència pública” i denuncia que entrar a les instal·lacions de Canaletes –on recorda que, a més, hi ha gestió privada- “suposa 4 o 5 anys” de llista d’espera. Laguna admet que l’Ajuntament de Cerdanyola no té competències però considera que s’ha d’aprendre de l’experiència de la creació de la residència de Canaletes per saber que el municipi “ha de començar per cedir terrenys” per a la seva construcció –“que li preguntin a Cristina Real com es fa”, indica Laguna en referència a l’alcaldessa en el moment de creació de la residència-.  

Laguna destaca que s’ha d’evitar que es financiïn places de residències privades, com la que es vol crear a la Rambla de Montserrat, amb recursos públics ja que això va en detriment de la creació de centres públics.

Sanitat

La Plataforma denuncia també la situació de la sanitat pública i els seus efectes negatius sobre la ciutadania de Cerdanyola. Ignacio Barquín indica que les retallades de la darrera dècada suposen “10.000 milions furtats del pressupost de sanitat”, una dècada que considera ha degradat el sistema sanitari del país fins a fer-lo “irreconeixible”. Barquín creu que l’atenció primària ha de ser l’eix vertebrador de la sanitat ja que cada euro invertit és efectiu, però manifesta que als últims anys s’han perdut fins a 900 metges i més de 1.000 treballadors d’infermeria, a més de milers d’administratius.

Barquín destaca que aquesta situació té una conseqüència perversa en el fet que 2’5 milions de catalans tinguin cobertura mèdica per una mútua ja que la gent deixa de confiar en la sanitat pública. Llistes d’espera interminables per a especialistes, però també perquè atengui el metge de família de l’ambulatori són efecte, segons la Plataforma, d’aquesta situació que s’agreuja pel col·lapse hospitalari al Taulí sense que s’avanci en la recuperació del projectat Hospital Ernest Lluch al sector Redosa.

La Plataforma ha demanat les dades actuals de l’atenció sanitària a l’Ajuntament, anuncia la seva intervenció sobre aquest tema en el temps d’Audiència Ciutadana del pròxim Ple municipal i reclama la reunió de la comissió de sanitat del Consell Municipal de Promoció Social.

Educació

Un altre element clau de l’estat del Benestar on la Plataforma fa una crida a la unitat és el de l’educació, on consideren que les últimes informacions sobre la desaparició de la línia de P3 de l’Escola Les Fontetes –que finalment no es tirarà endavant- demostren la necessitat d’impulsar una reivindicació integral de l’escola pública. El col·lectiu insisteix que no es pot treure cap plaça pública mentre es creen places a l’escola concertada ja que “no té sentit” finançar un centre concertat quan ja tens el servei que t’ofereix a la xarxa pública d’educació. La Plataforma defensa que això passava quan hi havia una demografia amb tanta natalitat que no es podia cobrir  amb l’oferta pública, però la davallada de la natalitat fa que això ja no sigui així.