La Plataforma per la Llengua es presenta avui a la ciutat amb un acte sobre l'ús del català

La Plataforma per la llengua es presenta avui divendres, a l’Ateneu, a les 18,30h, amb una xerrada sota el títol 'Català: llengua comuna i de cohesió social'. El periodista, polític i activista Antonio Baños; l’activista de Cerdanyola Ann Sibbles, nova catalano parlant, i el membre de la Junta executiva de la Plataforma Josep-Anton Fernández, abordaran a l’acte la importància de fer del català la llengua comuna del país.

La Plataforma per la Llengua es defineix com l'ONG del català, una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social i ho fa als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida i arrelament lingüístic als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació.

Ara, la Plataforma per la llengua es presenta avui divendres, a l’Ateneu, a les 18,30h, amb una xerrada sota el títol Català: llengua comuna i de cohesió social. El periodista, polític i activista Antonio Baños; l’activista de Cerdanyola Ann Sibbles, nova catalano parlant, i el membre de la Junta executiva de la Plataforma Josep-Anton Fernández, abordaran a l’acte la  importància de fer del català la llengua comuna del país. L’entitat vol crear a partir d’aquesta presentació un grup local a Cerdanyola.

La Plataforma per la Llengua va néixer el 1993, i més de 25 anys després, Josep Anton Fernández defensa que encara és necessària perquè la situació del català en els diferents territoris on es parla "no és la que considerem que hauria de ser, de plenitud de drets lingüístics i dels usos". De fet, afegeix, "a tots els territoris, sense excepció, constatem retrocessos en els drets i en els usos i aquesta és una situació que requereix l'activisme dels mateixos parlants.       

Fernández remarca que avui dia és molt difícil viure plenament en català a Catalunya perquè algunes administracions públiques, com l'espanyola, "no ho permeten". A més, segons indica, en alguns territoris els catalanoparlants no tenen la seva llengua reconeguda, com és el cas de l'Aragó o de la Catalunya Nord i creuen "que no hauria de ser una cosa extraordinària viure en català".

La Plataforma per la Llengua treballa en un conjunt d'àmbits d'activitats sempre des d'una orientació cap als resultats. "No ens dediquem només a fer discursos sobre la llengua, sinó que actuem per canviar la realitat". En aquest sentit, Fernández explica que fan campanyes de concienciació lingüística sobre la situació del català i dels propis drets dels parlants estimulant a la ciutadania perquè denunciïn la vulneració d'aquests drets lingüístics.

El representant de la Plataforma comenta que el català no està plenament reconegut a Europa i això "el converteix en una anomalia, sent una de les llengües mitjanes i tenint més parlants que altres que sí que estan reconegudes, com per exemple, la txeca

La Plataforma compta en les seves últimes campanyes amb la col·laboració de polítics com José Montilla o Núria Parlon, però tot i així reben acusacions de ser un entitat només per a independentistes. Josep Anton Fernández afirma que això no és cert ja que "la llengua és de tothom" i pretenen mostrar que el català és la nostra llengua comuna, independentment de quins siguin els nostres origens, és un punt de trobada.

Actualment, la territorial del Vallès Occidental compta amb els grups locals de Sabadell (1997), Sant Cugat del Vallès (2011) i Terrassa (2015). A Cerdanyola ja està constituït un grup local que té "moltes possibilitats de treball i expansió".