La por a l'extermini dels indígenes no contactats de l'Amazònia

Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes organitzava ahir a la nit, amb la col·laboració del Programa de Solidaritat i Cooperació de la Regidoria de Drets Civils, en el marc de les accions de sensibilització, una activitat denominada “Els pobles no contactats de l’Amazònia” sobre els pobles indígenes de l’Amazònia, i esèncialment els no contactats pels països occidentals.

L’activitat consistia en la projecció del documental Meu primeiro contacto, realitzat per Mari Corrêa i Kumaré Txucao, del poble amazònic Ikpeng, sobre el primer contacte d’aquest poble amb “els blancs” i el seu posterior desplaçament al parc indígena de Xingu. Posteriorment es va dur a terme un debat en el que va participar Julio Cusurichi, membre de la Coordinadora Indígena de Madre de Dios (Perú) i expert en el tema dels pobles indígenes “no contactats”.

Extermini amb possibilitats reals

Cusurichi va mostrar la seva preocupació per les possibilitats reals que existeixen d’extermini dels pobles indígenes si no es fa una reserva del territori on habiten per tal de que les multinacionals no continuïn extraient petroli o fusta dels arbres de la selva de amazònica. El representant indígena assegurava que el contacte amb els treballadors de les multinacionals ha exterminat a pobles indefensos davant les malalties occidentals, desconegudes en el seu entorn, i davant la desaparició dels seu habitat que és imprescindible per a la supervivència dels seus habitants.

Al debat també assistia el responsable dels projectes d’alterNativa al Perú, Jordi Noè, que explicava com treballa aquesta entitat a diferents estats de l’Amèrica Llatina. Noè deia que des de fa més de 20 anys treballen en l’àmbit de la cooperació amb els pobles indígenes. També comentava que des de fa 4 anys organitza activitats de sensibilització a Cerdanyola per tal d’acostar la realitat dels pobles indígenes de Centreamèrica i de Sudamèrica a tota la població. De fet l’Ajuntament de Cerdanyola ha participat en els darrers dos anys amb els seus projectes recolzant els esforços que es fan per tal de que els pobles indígenes puguin assegurar jurídicament els seus territoris i evitin les concessió a les petroleres o multinacionals de la l’extracció de la fusta.

Julio Cusurichi demanava justícia i es mostrava disposat a continuar amb les campanyes de sensibilització per tal de que els governs d’arreu del món no recolzin els interessos econòmics davant dels humanitaris.

Cal coherència política

En aquest sentit, Jordi Noè comentava que Espanya és un dels països al que se l’ha demanat coherència política davant els projectes de cooperació. Noè afirmava que vuit representants de diferents comunitats indígenes exigien, en el decurs d’una reunió produïda la passada setmana amb la Comissió de Cooperació del Congres espanyol, que el govern no doni suport a les actuacions de l’empresa petroliera espanyola Repsol a Llatinoamèrica pels perjudicis que suposen les seves extraccions a diverses comunitats indígenes de la zona en la que treballen.