La preocupació històrica de Cerdanyola per l'amiant i l'asbestosi, avui

Multitudinària resposta tingué ahir la xerrada L'amiant a Cerdanyola: ignorància, negligència i corrupció?, organitzada per Cerdanyola Debat. La sala 6 de l’Ateneu s’omplí d’un públic heterogeni format per afectats i els seus familiars i amics, així com veïns i veïnes de la ciutat delerosos de disposar de la màxima informació sobre l’amiant. Les posicions de treballadors, metges, administració local i empresa va quedar ben clara durant la taula rodona que va deixar ben palès l'interès de la ciutadania de Cerdanyola sobre aquesta preocupació històrica.
 
L’acte s’inicià amb la projecció d’un vídeo dedicat al tema elaborat pel Grup de recuperació de la Memòria Històrica de Cerdanyola. Tot de seguit prengueren la paraula els convidats a l’acte. Torcuato Cobos, membre del comitè d’empresa d’Uralita a la ciutat, Rafael Bellido, regidor de territori, Josep Tarrés, pneumòleg, i Eustasio Pérez, representant d’Uralita.

Els treballadors no van tenir suport

Torcuato Cobos recordà en la seva intervenció les dures lluites mantingudes amb l’empresa per imposar mesures de seguretat per aquelles persones que manipulaven l’amiant. Cobos destacà que els hauria agradat tenir el suport cívic i institucional amb què compta avui en dia l’Associació d’Afectats per l’Amiant.

Preocupació municipal

Rafael Bellido recordà que el tema de l’amiant comença a preocupar a l’Ajuntament a partir del 1997 per, a partir del 2003, esdevenir un tema compartit per les tres forces polítiques que conformen l’actual govern. L’edil destacà que a la ciutat hi ha la problemàtica de les persones afectades, extreballadors i malalts passius, que mai treballaren a l’empresa, i la dels abocadors. La majoria de l’amiant està actualment soterrat sota una capa d’asfalt, tot i que es detectaren abocadors al voltant de l’empresa i al camí de Can Catà. Destacà que també hi ha un problema comú a totes les ciutats de l’estat perquè s’ha construït molt amb fibrociment. Davant d’això l’Ajuntament hi actuarà en aquests punts per reduir a zero el risc per a la ciutadania, en una acció que vol ser pionera.

Malalties ben actuals i de futur

Josep Tarrés explicà que el tema de l’amiant no és pas una qüestió històrica sinó, malauradament, ben actual i de la qual se’n parlarà durant molt de temps. El pneumòleg ha destacat que tot i que cada vegada hi haurà a la ciutat menys casos d’asbestosi, una de les 6 patologies que provoca en els humans l’amiant, si que augmentaran el nombre de casos de càncer generats per aquest material. Un increment que es donarà fins el 2035, pel cap baix. El doctor ha destacat que l’asbestosi no és només un tema de salut laboral sinó un tema de salut pública.

Tarrés coordinada des de fa 2 anys un equip pluridisciplinar dedicat a investigar l’abast real del problema a la comarca. El doctor destacà que l’equip ha sol·licitat una beca a la Fundació Gol i Gorina per a comptar amb recursos econòmics i suport científic en la seva tasca d’acotar i quantificar la incidència de l’asbestosi al Vallès Occidental.

L'empresa complia la normativa

Eustasio López destacà en la seva al·locució que el procés seguit a Cerdanyola per afrontar el problema de l’asbestosi i les seves conseqüències és similar al seguit a d’altres punts de l’estat i l’estranger, on viuen alguna problemàtica similar. Els afectats per la patologia creuen que per defensar millor els seus interessos és necessari muntar una entitat. Ho fan i la premsa se’n fa ressò. Després arriben les denúncies contra l’empresa, vista com a causant del problema. López esmentà que hi ha països europeus on la gestió del problema ha arribat als tribunals o d’altres, com França, on la solució ha estat diferent, duta des de l’Estat.

El representant d’Uralita deixà clar que l’empresa, quan era operativa a la ciutat, es regia per la normativa fixada per l’administració. Argumentà que en dictar-se la prohibició d’emprar l’amiant per part de la Unió Europea i posteriorment a l’Estat, després d’una moratòria, Uralita deixà de fabricar amb aquest material.

Eustasio López deixà clar que l’empresa funcionava a la ciutat quan a mesures de seguretat per damunt de la mitjana espanyola i europea, tot complint la legislació vigent.

A més de l’Ajuntament i els Ministeris d’Indústria i Treball, López recordà que en tot moment hi hagué a la fàbrica comitè de seguretat i higiene, d’empresa i un d’intercentres, format per representants de totes les fàbriques del grup a l’estat. A més i a partir de 1978, es creà un comitè nacional de l’amiant en el qual hi participaren 19 representants dels treballadors.