La psicologia sistèmica com a recanvi d'una escola memorística i ineficaç

“Molts nens s’avorreixen i no estan motivats. Tenim nens que són digitals en una escola analògica.” Amb aquestes paraules començava la seva conferència, organitzada per la Plataforma d'Ampes, la mestre i psicòloga, Mercè Travesset, tot reivindicant un canvi en l’actual sistema educatiu, basat en una escola memorística i en l’acumulació de coneixements, però molt mancat de coneixement dels nostres recursos interiors i les nostres capacitats.

Per tot això,  MercèTravesset demana l’aplicació de la psicologia sistèmica en el món educatiu, per tal de fer florir les noves generacions creant les bases adients per a que tots els agents implicats en l’educació: pares, mares i mestres facin possible una educació adequada a les necessitats actuals, les relacions humanes i com resoldre conflictes.

Així doncs, en un moment tan incert i amb una educació tan materialista, les competències bàsiques i els recursos interns per excel·lència de la psicologia sistèmica són: referents que donin seguretat, enfortir els vincles, treballar en equip i aconseguir de l’alumne un enfortiment emocional capaç de connectar amb ell per motivar-lo i enganxar-lo en un moment clau en la seva formació.

Altres elements bàsics de la psicologia sistèmica fan referència a dignificar les arrels de cada persona i crear aliances amb les famílies del nen, perquè si alguna d’elles falla, el fracàs amb el nen està assegurat, ja que les seves arrels i la seva família són el primer per a ell.

Acompanyar al nen en el moment que es presenten els problemes és fonamental. Estar present en aquests processos difícils per als nanos és desenvolupar tot un seguit de competències emocionals que, segons Travesses, s’han d’ensenyar a l’escola.

Treballar la comunitat i la pertinença és fonamental en aquests moments, perquè si estem sols i aïllats, estem perduts. Quan et sents vinculat, et sents amb seguretat, confiança i et dóna la força necessària per afrontar d’una manera millor les circumstàncies que s’hagin de superar.