La resolució del contracte del PEM Guiera amb la Federació d'Handbol, en marxa per segon cop

Dos anys després, l'Ajuntament de Cerdanyola aprovava ahir per unanimitat tornar a obrir el procediment de resolució del contracte de gestió del Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera amb la Federació Catalana d'Handbol (FCH). L'acord es va prendre per consens, tot i les discrepàncies sorgides sobre un altre acord, la imposició de sancions a la Federació per diversos incompliments. La possible renúncia del Club de Tennis a la concessió de les pistes d'Adam i Eva, els quasi 1'9 milions d'euros per a inversions en barris i equipaments o la declaració de Cerdanyola com ciutat compromesa amb els refugiats van ser altres temes destacats de la sessió plenària de juny.

El procés per resoldre el contracte de gestió del PEM Guiera amb la FCH es va iniciar el mes d'abril de 2014 per la falta del dipòsit de la garantia econòmica. Poc després, el procés va seguir amb la Federació immersa en situació de concurs de creditors i l'Ajuntament de Cerdanyola intervenia l'equipament el mes d'agost. Era al Ple de setembre quan s'acordava la resolució del contracte, resolució que acceptava la federació i un dels seus creditors, Bankia, però no així l'altre, l'Institut Català de Finances. La disconformitat d'aquesta entitat és la que provoca que aquella resolució es trenqui.

 Ara, el Ple de l'Ajuntament ha aprovat per unanimitat obrir un nou procediment de resolució de contracte que tots els grups consideren imprescindible per donar solució a la situació del PEM Guiera, que continuarà intervingut fins el 4 d'agost. A partir d'aquí, tots els grups reclamen mantenir el servei per als usuaris i garantir la continuïtat dels llocs de treball. El govern municipal planteja que el contracte de gestió es divideixi en 5 prestacions de servei diferents per un període de 6 mesos prorrogable a 6 mesos més i abordar la municipalització posteriorment. L'oposició ha vingut reclamant que la prestació de serveis es mantingui en un únic contracte.

Josep Grau, regidor d'Esports, recorda que la FCH va comunicar al mes de maig la impossibilitat de mantenir el servei i que la resolució de contracte amb aquest organisme és la primera acció necessària per trobar una solució a una situació difícil i gravosa per a totes les parts.

Al mateix temps, el Ple aprovava la imposició de sancions per valor de 58.000 euros a la FCH per diversos incompliments de contracte amb el suport del govern i el regidor no adscrit i l'abstenció de PSC, C's, PP i ICV/EUiA, acord que desestimava les al·legacions presentades per la federació.

El regidor popular Rosendo Calet destacava que l'Ajuntament hauria d'optar, o bé per imposar sancions, o bé `per resoldre el contracte. El regidor considera que la imposició de multes per "presumptes incompliments que venen des del 2006 dilatarà el procediment de resolució" del contracte. A més, Calet pregunta perquè no es sanciona la falta de garantia que va originar tot aquest procés i recorda que fa 2 anys l'Ajuntament ja va dir que acceptaria parcialment les al·legacions.

El regidor de Contractació, Íñigo Garcia de Enterria, explica que el govern vol ser curós i imposar sancions conforme a dret i no de manera aleatòria i remarca que la resolució de contracte de l'any 2014 va ser provocada pels incompliments de contracte i es considerava que la resolució ja era una sanció. Garcia de Enterria explica que ara la resolució ve motivada pel concurs de creditors i insistia que el govern no accepta que la resolució de contracte sigui una moneda de canvi per no imposar sancions.

Ciutadans compartia els arguments del PP, segons explicava el seu portaveu, Pau Ortolà, que considera que el procediment sancionador arriba tard, al temps que des del PSC, Francisco Ortiz  reclamava diàleg amb la federació i els seus creditors per desencallar la resolució de contracte i reclamava transparència i que es comuniquin tots els costos de la resolució. Garcia de Enterria indica que ja estan en converses amb la federació i la Secretaria general de l'Esport i que la liquidació definitiva encara es desconeix.

La regidora d'ICV/EUiA, Maria Reina, mostrava novament els seus dubtes sobre que la fòrmula de cinc prestacions de servei diferents funcioni i reclamava diàleg per fer una transició més acurada. El regidor no adscrit, Jordi Miró, plantejava els mateixos dubtes però admetia que si les 5 concessions per 6 mesos més 6 no són la solució millor si que pot ser una solució.

Per la seva banda, representants dels treballadors del PEM Guiera lliuraven ahir 2.080 signatures recollides entre els usuaris reclamant la continuïtat dels llocs de treball i manifestaven la seva preocupació perquè dos dels cinc serveis licitats, Administració i Direcció, passin a ser municipalitzats i això comporti la pèrdua de llocs de treball.

Des del govern s'indicava que això no està decidit, però el regidor socialista Víctor Francos indicavaque aquests llocs de treball s'eliminaran.

El Club de Tennis vol renunciar a la concessió de les pistes d'Adam i Eva

Un altre equipament esportiu va sortir al debat: les pistes de tennis del sector d'Adam i Eva que han passat a formar part de l'inventari de patrimoni municipal. Això no provocava debat, si la pregunta del PP sobre l'estat de les pistes i el retard en la seva posada en marxa. El regidor d'Esports, Josep Grau, va anunciar que el Club de tennis vol renunciar a la concessió de gestió d'aquest equipament i que s'han obert converses per reconduir la situació. 

Manuel Buenaño, portaveu del PP, indicava que tant el seu grup com ERC van advertir que els números de la concessió eren ficticis i reclamava més rigor a l'hora d'abordar aquests plecs de clàusules perquè es podia haver enfonsat al Club de tennis.

En relació a altres equipaments amb gestió externalitzada, es va comunicar dues auditories de control financer sobre el Servei d'Atenció Domiciliària, sense cap incidència remarcable, i sobre el bar del Centre Cívic Montflorit, que el regidor d'Hisenda, Daniel Mallén, comentava que està en desequilibri econòmic.

Quasi 1'9 milions per inversions en barris i equipaments

Parlant d'economia, hi havia consens per aprovar una modificació de crèdits important, per valor de 1.886.446 euros. Des del govern s'informava que aquest canvi pressupostari és per realitzar inversions de millora als barris de Serraperera, Banús i Fontetes, centres educatius, equipaments esportius, als mercats o d'eficiència energètica en espais municipals. El regidor socialista Francisco Ortiz va aprofitar per destacar que era la primera modificació important d'un pressupost prorrogat, cosa que considera que demostra que els comptes de l'anterior govern eren bons.

 La instal·lació de clubs de fumadors o de consumidors de tabac o cannabis tindrà limitacions a partir de l'aprovació provisional ahir al Ple d'un Pla especial regulador des del punt de vista urbanístic que afecta, sobretot, a l'emplaçament d'aquests locals que han d'estar integrats a la trama urbana, a 300 metres d'un altre establiment similar, evitant molèsties al veïnat o a 250 metres d'escoles, espais de salut o centre culturals i esportius, entre d'altres requisits, segons explicava Ivan González, regidor d'Urbanisme.

Tant PSC com CiU van indicar que, tot i que el punt afectava a normes urbanístiques, caldria actuar per evitar la venda en aquests locals, ja que està prohibit.

 L'inici d'expedients urbanístics amb crítiques del PSC al procediment seguit i el vistiplau definitiu al Pla Especial de Protecció de Can Valldaura per instal·lar a Collserola el centre de recerca de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, amb unanimitat, van ser altres temes de debat.

Cerdanyola, ciutat compromesa amb les persones refugiades

El Ple de l'Ajuntament declarava ahir per unanimitat Cerdanyola com a municipi compromès amb les persones refugiades. El text, que defensa el paper de les ONG's, exigeix que el món local tingui un paper més rellevant a l’hora d’establir les polítiques de protecció internacional, refugi i asil a Catalunya i que els municipis disposin dels recursos econòmics necessaris per garantir l’acollida de les persones refugiades.

Encarna Linares, regidora de Cooperació i Solidaritat, recorda les activitats de suport a persones refugiades impulsades des de Cerdanyola, el suport local a l'ONG Proactiva Openarms i el rebuig a l'acord entre la Unió Europea i Turquia.

També unànimement s'aprovava el rebuig a la dictadura i el reconeixement a les seves víctimes i als homes i les dones que van lluitar per la llibertat i la democràcia. Per això, el 18 de juliol, data commemorativa del 80 aniversari del cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil, es penjarà en un espai públic una pancarta amb el lema: 18 de juliol Mai més. Maurici Jaumandreu, regidor de Compromís per Cerdanyola, posava l'accent en les 115.000 persones enterrades en les cunetes que porten dècades d'infàmia esperant "una sepultura digna en un país podrit per unes institucions indignes".

També s'aprovava la moció la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), coneguda com la reforma dels Ajuntaments. Amb l'oposició del PP i l'abstenció de C's, es reclamava al futur govern de l’Estat més capacitat de gestió en tributs com l'impost de bés immobles (IBI), impost sobre activitats econòmiques (IAE),  impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), impost sobre construccions, instal·lacions  i obres (ICIO) o impost sobre increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU).

El PP es quedava sol oposant-se a la quarta moció del Ple que demanava la dimissió del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, arran de les converses enregistrades amb el responsable de l'Oficina Antifrau.

En el torn de precs i preguntes, el govern va reiterar el seu objectiu de no construir el crematori a le sinstal·lacions del futur tanatori del cementiri vell i que s'estan estudiant la millor fòrmula per realitzar-ho, però va negar que s'hagi comunicat res al concessionari, la Funerària Truyols. 

Al plenillo, diversos ciutadans es van queixar de la proliferació de mosquits, amb especial preocupació pels tigre, al voltant del riu Sec i des de La Tortuga-Cerdanyola sense barreres van reclamar la realització de rampes en els accessos al CAP II a través de carrers com de la Font i de la Via, entre Salvador Espriu i la carretera de Barcelona.