La resolució del contracte del PEM Guiera, pendent de la Comissió Jurídico Assessora

La resolució de contracte per a la gestió del Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera queda pendent del dictamen de la Comissió Jurídico-Assessora després de l'acord al que van arribar ahir al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, una sessió plenària que va abordar també qüestions relacionades amb l'adjudicació de la construcció i gestió del nou tanatori a la funerària Truyols, l'aprovació del Reglament de pisos desocupats o l'ampliació de barems d'ingressos per accedir a les ajudes a famílies.

La resolució del contracte de gestió i explotació del Parc Esportiu Municipal Guiera entre l'Ajuntament de Cerdanyola i la Federació Catalana d'Handbol vivia ahir un nou episodi. El Ple aprovava ahir incoar un nou expedient de resolució però deixar-lo en suspens fins que no arribi el dictamen de la Comissió Jurídico Assessora de Catalunya que ha demanat l'Ajuntament. Tot i les moltes crítiques de l'oposició a la gestió d'aquest tema per part del govern, només ERC va votar en contra ja que la resta de grups de l'oposició es van abstenir.

El regidor d'Esports, Marc Guillamon, recordava el procés de resolució de contracte iniciat al Ple Municipal del mes de novembre i que, com no ha finalitzat, caduca i obliga a l'Ajuntament a incoar un nou expedient de resolució fonamentat en la proposta d'acord del 25 de març que revertia els béns de la instal·lació en favor de l'Ajuntament al temps que aprovava una liquidació de la concessió per un import de 3.356.946 euros en favor de la Federació Catalana d'Handbol. El govern indica que d'aquesta xifra s'han de restar deutes de la Federació o de la garantia encara pendent de pagament, de 189.769 euros.

Guillamon explica que s'encarrega un dictamen a la Comissió Jurídico Assessora per tenir més garanties de que tot el procés s'ajusta a dret i recorda que la resolució arriba després d'un informe de l'auditoria de la consultura Faura-Casas sobre els diferents incompliments de la Federació Catalana d'Handbol.

El portaveu del PP, Manuel Buenaño, va insistir en què la proposta d'acord del 25 de març firmada pel regidor de Contractació i Compres, Santiago Cayuela, no incorporava un informe jurídic de Secretaria però que, posteriorment, el Secretari Municipal emetia un informe que diu que és il.legal. Cayuela nega que la proposta hagi d'incorporar cap informe de Secretaria i que, a més, en no tractar-se d'una resolució, sinó d'una proposta, no té efectes administratius.

El portaveu de CiU destacava els beneficis que ha suposat per a Cerdanyola disposar de les instal.lacions del PEM Guiera i de la presència a la ciutat de la seu de la Federació Catalana d'handbol. Alfons Escoda recordava que al novembre van votar a favor de l'expedient de resolució però que ara CiU s'absté davant la desconfiança que els generen els "canvis sobtats" del govern municipal en relació a aquest tema.

Des de CompromísxC, Sergio Rodríguez criticava els incompliments de la federació amb el contracte amb l'Ajuntament i es queixava que "a les empreses privades que gestionen patrimoni públic els incompliments els resulten gratis".

El regidor d'ERC Daniel Mallén insistia en el perjudici econòmic per a la ciutat que han suposat els incompliments de la federació i assegurava que fins i tot han arribat a imputar a la concessió despeses de personal que no tenen res a veure amb el PEM Guiera, sinó a la pròpia entitat i que reflecteix l'informe de l'auditoria sobre l'any 2012. El regidor d'Esquerra assegura no entendre com s'incoa un nou expedient sense calcular els perjudicis ocasionats als anys anteriors al 2012 i a l'any 2013.

ERC i PP van reclamar que es torni a convocar la comissió de seguiment de les concessions esportives gestionades per la Federació Catalana d'Handbol.

Cerdanyola Promocions gestionarà la grua

En relació a serveis i instal.lacions, a partir del primer de maig l'empresa municipal Cerdanyola Promocions gestionarà la grua municipal, un fet que ja havia estat aprovat però que es va tenir que ajornar per causes organitzatives. El PP votava en contra d'aquesta recuperació de la concessió per considerar que pot vulnerar la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, al temps que criticava que als últims tres anys la grua ha tingut unes pèrdues de 317.173 euros. Des de CiU, el seu portaveu, Alfons Escoda, mostrava preocupació per la possibilitat que el servei empitjori i no suposi una millora econòmica.

El regidor de Finances, Francisco Ortiz, recorda que l'objectiu és que la ciutadania no cometi infraccions i, per tant, no hi hagi recaptació i criticava que un punt que va tenir suport fa només uns mesos ara provoqui "tremolor de cames" en alguns grups de l'oposició.

La funerària Montserrat Truyols serà la que es faci càrrec de la gestió del servei de cementiri i tanatori municipal que s'ha de fer al sector del cementiri vell si acredita la garantia de 200.000 euros que li va reclamar ahir el Ple de l'Ajuntament. El debat del Consistori va reiterar les crítiques per no apostar per la gestió directa de Compromís i d'Esquerra, que també considera un risc per a les persones la presència al complex d'un crematori pròxim a habitatges.

Pisos buits

Dos punts plenaris van abordar la situació dels pisos buits de la ciutat. Des d'ahir, els sis pisos buits de l'extingit Patronat d'Habitatges per a funcionaris, situats a l'avinguda de Sant Iscle, han passat a formar part del Patrimoni Municipal del Sòl i l'Habitatge, al temps que el Ple aprovava el reglament per determinar la condició d'habitatges desocupats amb caràcter permanent. La regidora d'Habitatge, Maria Reina, explica que el reglament impulsa la creació d'un Registre Municipal de Pisos Desocupats amb habitatges propietat de bancs i empreses i amb l'objectiu de donar resposta a la manca d'habitatge a la ciutat.

El portaveu del PP, Manuel Buenaño, anunciava el seu vot en contra per considerar que el reglament és excessivament breu i deixa molts interrogants.

En relació al comerç, per unanimitat s'aprovava la fixació de dos dies festius addicionals d'obertura als comerços locals, en compliment dels canvis legals acordats pel Parlament de Catalunya. Aquest dies seran el 7 i el 14 de desembre, dates consensuades amb les associacions de comerciants locals.

Incrementar les famílies que accedeixen a ajudes municipals

Pel que fa a temes econòmics, les bases per l'atorgament d'ajudes econòmiques a les famílies s'han modificat amb un augment del barem d'ingressos per accedir amb l'objectiu, indica el govern, d'incrementar el número de persones i famílies que puguin accedir als ajuts.

El regidor de Finances, Francisco Ortiz, explica que la partida de 200.000 euros ja incorporada l'any passat al Pressupost es manté, però que només es van destinar a les ajudes 40.000 euros perquè de les 595 famílies que van presentar la documentació per accedir en dues convocatòries es van estimar 398 peticions. Ortiz explica que amb els canvis 70 famílies més de les que es van presentar l'any passat accedirien a les ajudes, però que cal arribar a més famílies perquè hi hagi més peticions. A més, el regidor posava algun exemple d'aquests canvis.

Compromís va votar en contra per estar en contra dels barems que s'utilitzen. Per exemple, Sergio Rodriguez plantejava que en comptes d'utilitzar el Salari Mínim Interprofessional per calcular aquests barems caldria emprar l'Index de Renda de Suficiència.

Una altra modificació és la que afecta a l'Impost de Construcció i Obres (ICIO) per adaptar-se al conveni firmat entre Ajuntament i UAB, en especial pel que fa referència a la regulació de les bonificacions fiscals. PP i Compromís van tornar a criticar que, a més de les instal.lacions de docència i recerca, puguin accedir a aquestes bonificacions activitats amb rendiment econòmic, com les de restauració.

Passat industrial i cadastre a les mocions

L'apartat de mocions va tenir un llarg debat, tot i que finalment, de les dues propostes que ha havia de text de rebuig al Pla de la Conca de l'Ebre i la possibilitat de transvassament, es va mantenir només una moció i amb presentació per part de tots els grups tret del PP, que es va oposar. La moció rebutja que es pugui transvasar aigua "sense preveure un mínim cabal per al riu" i considera el projecte una invasió competencial per la qual s'ha presentat recurs davant el Tribunal Suprem. El text remarca la necessitat de desenvolupar més estudis tècnics i científics per defensar el règim de cabals ambientals proposats per Catalunya.

Una de les mocions que més debat va generar va ser la proposta de CiU de crear una comissió per a la creació d'un Centre d'Interpretació/Museu del passat industrial de Cerdanyola i que es busquin les fórmules necessàries per ubicar-lo en una de les naus de l'antiga fàbrica Aiscondel, el propietari de les quals ha anunciat el seu pròxim enderrocament. La proposta va ser rebutjada per la resta de grups, excepte Compromís, que es va abstenir, però totes les formacions van mostrar l'acord de preservar aquesta memòria industrial.

Des del govern, la regidora de Cultura, Montserrat Montiel, recorda que el museu de ca n'Ortadó ja abordava l'evolució de la Cerdanyola rural, urbana i industrial i que va ser amb CiU a la regidoria quan es va destinar aquest edifici al Servei Local de Català. Montiel indica que es busca un espai cèntric per traslladar l'organisme lingüístic i recuperar aquest indret per a ús historiogràfic, al temps que assegura que s'han iniciat treballs de recuperació d'aquesta memòria industrial.

Des d'ICV/EUiA, Santiago Cayuela afirmava que Cerdanyola està mancada d'equipaments, però no de museus ja que ja en disposa de tres, mentre Pol Ribas, de Compromís, es negava a negociar amb el Banc Sabadell, propietari de les naus d'Aiscondel i afirmava que cal que Cerdanyola tingui present, i no passat, industrial per crear llocs de treball. Daniel Mallén, d'ERC, manifestava no poder votar a favor d'un equipament del que desconeix el cost i que caldria haver-se preocupat abans del patrimoni industrial i, per exemple, no destinar les naus de Mafinsa a un espai comercial.

El portaveu de CiU es mostrava desconcertat per l'oposició dels altres grups. Alfons Escoda indica que no es tracta tant de fer un museu, com de trobar un espai a la ciutat on interpretar un passat recent que és decisiu per entendre la Cerdanyola actual.

ERC presentava dues mocions que van tenir sort diversa. La primera reclamava rebaixar el coeficient de valors cadastrals i el tipus de gravamen ja que consideren que la revisió cadastral a Cerdanyola es va fer en moments de màxims històrics que s'ha d'actualitzar. En concret, Esquerra reclama que el coeficient de valors cadastrals s'actualitzi al 0'85% i el tipus de gravamen baixi al 28% -actualment està al 30%-. La portaveu d'ERC, Helena Solà, afirmava que la pressió fiscal a Cerdanyola és excessiva i que l'IBI que es paga és dels més alts de Catalunya.

El govern va recordar que els informes jurídics dictaminen que la proposta era il.legal perquè la competència és de l'Estat i preguntaven quins serveis caldria retallar si es perdessin 3'5 milions d'euros d'ingressos municipals. El PP insistia en els informes que consideren il.legal la proposta, mentre Compromís votava en contra per considerar que cal estudiar més en profunditat una proposta d'aquesta magnitud i que aquest detall no existeix a la moció.

Tot i considerar que la mesura no és aplicable immediatament, CiU votava a favor per considerar que la moció posa sobre la taula de debat la necessitat de reduir la pressió fiscal en l'IBI.

La moció d'ERC que sí es va aprovar és la de rebuig a la modificació de partits judicials que planteja el Ministeri de Justícia i que suposaria la desaparició d'un partit judicial propi a Cerdanyola i per tant dels jutjats de la ciutat.

Cerdanyola 2.000 i l'escoleta al Plenillo

Finalment, dues qüestions van protagonitzar el temps d'audiència ciutadana. Membres de la Plataforma Cerdanyola 2.000 es van queixar del retard en les obres del col.lector que ha d'evitar inundacions a un barri que els veïns consideren oblidats pels regidors. La regidora d'Urbanisme, Eulàlia Mimó, va respondre que les obres ja s'han iniciat, tot i que reconeix un retard per la renúncia de l'empresa a la que s'havia adjudicat inicialment el treball.

Un cop més, la Comissió de Transport de l'AMPA de l'escola Bellaterra reclamava el manteniment del servei de transport escolar al centre. Les famílies es queixen de la darrera proposta de mantenir la subvenció el curs vinent només als alumnes de P4 i P5, per considerar-ho discriminatori.

L'alcaldessa, Carme Carmona, destaca que aquesta és una proposta de treball no definitiva i que, en tot cas, és un plantejament de la Generalitat que condiciona mantenir la subvenció a que comenci a l'escola una transició del transport escolar a l'urbà. L'alcaldessa va anunciar que PSC i ICV/EUiA, grups de govern, portaran al Parlament la proposta de resolució per declarar la singularitat de l'escola Bellaterra i aconseguir que es mantingui el transport escolar i va demanar suport a la resta de grups municipals, que així ho van manifestar.