La revista Vallesos homenatja la nissaga artística dels Buïgas

Un repàs per la importància artística i històrica de la nissaga Buïgas-Balcells o l'acostament a la figura del poeta Francesc Garriga formen part de l'últim exemplar de la revista Vallesos que es presentava ahir al vespre al Museu d'Art de Cerdanyola (MAC-Can Doménech). La revista dedica el dossier central d'aquest cinquè número a la tradició de bruixeria al Vallès i a la caça de bruixes que s’hi va practicar el segle XVII.

L'arquitecte Gaietà Buïgas; el seu fill, l'enginyer Carles Buïgas; i el nebot d'aquest, el també arquitecte Eduard Maria Balcells, són els estandards d'una nissaga d'artistes i tècnics que marquen història a Cerdanyola i que ha tingut també referents com el recentment desaparegut pintor Gaietà de Arquer Buïgas o l'artista conceptual Eugènia Balcells.

La família Buïgas és la protagonista d'un article realitzat pel cerdanyolenc Agustí Jiménez al darrer número de la revista Vallesos, una aproximació a aquesta nissaga que ha nascut arran de la commemoració del 125 aniversari de l'exposició universal de 1888 a Barcelona en què el patriarca, Gaietà Buïgas, va dirigir la construcció del monument a Colom, un dels símbols de la Ciutat Comtal.

Jiménez destaca les inexactituds històriques que s'han acostumat a reproduir a l'hora d'abordar aquesta nissaga cerdanyolenca i remarca la importància de poder capbussar-se en els arxius històrics de la pròpia família, ara visitables, i no en la bibliografia publicada.

Gaietà Buïgas és també l'arquitecte del balneari de Vichy català, el mercat de Sitges, el Palau Comella de Vic o d'obres importants a Argentina i Uruguai com el Banc Popular de Montevideo. A més, és l'autor de l'edifici del Teatre-Casino de Cerdanyola, l'actual MAC-Can Domènech, va dirigir la remodelació del castell de Sant Marçal –que va finalitzar el seu net Eduard Maria Balcells- i va treballar també a la construcció de la Torre vermella del carrer de Sant Ramon, obra en la que se sospita que va participar Domènech i Montaner. Txema Romero, director del Museu d'Art de Cerdanyola, considera que no s'ha reconegut prou la importància de Gaietà Buïgas, a qui considera una figura cabdal de l'arquitectura precursora del modernisme.

Romero destaca que el fill de Gaietà, Carles Buïgas, si ha tingut aquest reconeixement com a català universal, malgrat també estar envoltat en alguns moments de polèmica. L'enginyer és considerat el mag de la llum per la seva autoria d'obres encara enlluernadores com la il.luminació del Palau Nacional de Montjuïc, l'actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), o sobretot la font màgica de Barcelona. Buïgas, però, va dissenyar també el recinte de l'exposició internacional de Barcelona de 1929, la il.luminació de la Sagrada Família o el telefèric del port de Barcelona, encara en funcionament. A més, és autor de nombroses fonts arreu d'Espanya.

Per al director del MAC, Carles Buïgas va ser un home avançat al seu temps, un dels pioners en lligar l'art amb la tecnologia i en no considerar al públic com un simple espectador, sinó com a part de l'obra artística. Així, el que considera màxim exponent de l'art-decó català va deixar pendents dos projectes: el teatre integral i la nau lluminosa, dos somnis d'art total.

Nebot de Carles i net de Gaietà, Eduard Maria Balcells va ser el primer arquitecte municipal de Cerdanyola. La Casa Mestres, la casa Enric Granados, la rectoria de l'església de Sant Martí, la casa Mongay, la fàbrica d'Uralita o la reforma de l'antic Teatre-Casino per convertir-lo en la Villa López són algunes de les obres de l'arquitecte a la nostra ciutat. Txema Romero considera Balcells com un dels millors representants de l'últim modernisme, estil que ja s'allunyava de les línies corbes per influència de les arquitectures europees fonamentada en línies rectes.

El seu fill Santiago, arquitecte de l'edifici del Banc Atlántico de la Diagonal de Barcelona; Joaquim Buïgas, ànima del TBO; el recentment desaparegut pintor Gaietà de Arquer Buigas; el seu fill Lluís, pianista; o l'artista conceptual Eugènia Balcells, són alguns dels altres exponents d'aquesta nissaga familiar de la nostra ciutat.

Francesc Garriga

El poeta Francesc Garriga, veí de Bellaterra, és protagonista d'un altre dels articles de la revista Vallesos. La poesia de Garriga respon a un simbolisme melangiós i de vegades existencial. L'obra de Garriga inclou llibres com Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni (1960), Paraules cap al tard (1973), Ombres (2000), La nit dels peixos (2005), guardonat en els Jocs Florals de Barcelona 2004, Camins de serp (2009) i Ragtime (2011). L’any 2012 l'escriptor va rebre el premi Carles Riba de Poesia per Tornar és lluny.

La revista Vallesos, però, inclou tot un seguit d'altres treballs periodístics vinculats sempre al lema editorial de la publicació: la triada gent, terra i patrimoni vinculat sempre al Vallès, incloent-hi les dues divisions administratives en les comarques de l'Oriental i l'Occidental.

Ramon Vilageliu, editor, destaca entre els articles d'aquest cinquè número de la revista semestral, el dossier central, dedicat a la caça de bruixes del segle XVII. Vilageliu indica que les destrosses produïdes per una tempesta al 1617 va provocar en els anys posteriors una sanguinària persecució de dones, normalment emigrades i grans, que va provocar fins a 68 morts a la forca, condemandes pels Consells Civils dels municipis. La primera d'elles, al 1619, va ser Margarida Codonyera.

L'acostament personal a la coneguda actriu santcugatenca Emma Vilarasau o als joves actors de la sèrie Polseres Vermelles també formen part del contingut d'aquesta revista.