La revista Vallesos rememora el franquisme al Vallès

La Revista Vallesos va presentar dijous vespre, als jardins de Ca n’Ortadó, el seu setè número on la seva part central està dedicada al 75 aniversari de la finalització de la Guerra Civil Espanyola. A l’acte també hi va assistir l’historiador i professor, Josep Lluís Negreira, qui va fer quatre pinzellades de com es va viure aquell temps tan gris a la nostra població.

El director de la revista Vallesos, Vicenç Relats, deia que aquest 2014, any per excel·lència de commemoracions a Catalunya, és el més adient per rememorar els 75 anys de la finalització de la Guerra Civil Espanyola, tot fent un retrat d’aquell moment a partir de testimonis encara vius, afegint d’aquesta manera un valor especial i diferent a la que es pot obtenir en llibres d’història.

De la seva banda, l’historiador i professor, Josep Lluís Negreira, va destacar en primer lloc, no estar d’acord amb aquelles veus crítiques amb la II República que la culpabilitzen de provocar la guerra a partir dels seus errors i creu que tot plegat són justificacions per assumir les barbaritats que després va fer la dictadura franquista.

D’altra banda, Negreira també es va mostrar molt crític amb certs homenatges que es fan a determinats alcaldes i, en canvi, s’oblida al darrer alcalde democràtic de Cerdanyola, Josep Soler i Valentí (ERC), un càrrec ple de perill en aquells moments i un home que va fer tot el possible per salvar la vida de molts dels seus conciutadans.

Negreira també va destacar que si bé l’entrada dels franquistes a Cerdanyola no va suposar un riu de sang, no per això va desaparèixer un altre tipus de conflicte. Una guerra sense confrontació directa, això sí,  però amb uns vencedors amb moltes ganes de fer net i passar comptes.

Segons Negreira, al final de la guerra comença una etapa de terror absolut, sobretot per a les capes socialment més modestes i tanmateix recorda les desfilades de la canalla en formació militar amb el llavors cap de Falange de la zona, Sebastià Garriga Morera. Un personatge de qui irònicament recorda l’historiador com un Ajuntament democràtic de la ciutat li ha dedicat un carrer.

Tanmateix, Negreira va rememorar la gran gana que es va patir durant aquells anys: sense aliments bàsics, “l’estraperlo” i la corrupció generalitzada dels nous mandataris.
També va recordar la figura de Lluís d’Arquer, la primera autoritat militar franquista a Cerdanyola després de la guerra, un tinent de complement de l’exèrcit republicà però gran col·laborador del franquisme, traint d’aquesta manera a la República.

Negreira va finalitzar la seva oratòria tot dient que el franquisme va nèixer matant i va finalitzar matant, sense etapes, sempre igual: repressor, violent, intimidador i on la injustícia social era present en tot moment.

En acabar els parlaments, el cantautor local Ramón Sauló i el músic Josep Maria Ribelles van interpretar algunes cançons i algún poema de Joan Vinyoli, en el centenari del seu naixement.

Altres temes tractats per la revista Vallesos en el seu quadern central han estat, entre d’altres, el Ball de Gitanes, Les riuades o la nevada del 1962.