La romeria de la Antigua, com una crida a la diversitat i la convivència

La XXV Romería de la Vírgen de la Antigua certificava un cop més aquest cap de setmana la seva voluntat de ser un espai de trobada i convivència entre els cerdanyolencs d'origen en la localitat cordovesa d'Hinojosa del Duque i el conjunt de la ciutat.

Gastronomia amb migas d'Hinojosa, religió amb l'ofici de la missa, la processó pels carrers de la ciutat i el canvi d'Hermano Mayor de l'entitat organitzadora, i la culminació amb la romeria des de l'església de Sant Martí al Bosc Tancat van ser els actes de la festa que ja fa un quart de segle que es ve celebrant a Cerdanyola.

La pregonera d'aquesta edició número 25 de la romería va ser, divendres, l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, amb una crida a la convivència i l'enriquiment de la diversitat. "Un pregó és una crida a la convivència i a la celebració, reivindicant el valor d'allò que més que qualsevol altra cosa ens fa humans: la paraula, la capacitat de transformar les nostres idees i els nostres sentiments en conceptes i expressar per comunicar-los" .

Per a Carmona, la diversitat és una de les senyes d' identitat de Catalunya i té "també la seva expressió en les romeries, moltes d'elles amb els seus orígens aquí des de fa molts segles, però moltes altres arribades d'altres terres d'Espanya, i que avui ja formen part de la nostra cultura".

Cerdanyola compta amb una germandat filial de la Verge de la Antigua formada inicialment per veïns de la ciutat originaris d'Hinojosa del Duque és un municipi de la província de Còrdova, a la comarca de la vall de los Pedroches. Des d'aleshores la romeria ha anat creixent i compta amb la participació de molts altres veïns.

L'alcaldessa, que combinava al seu pregó versos de Salvador Espriu, Blas de Otero o de coples andaluses tradicionals, va destacar que aquest esdeveniment és una "celebració de la primavera , estació en què la gent mediterrània ; andalusa i catalana , sent la necessitat de sortir al carrer per gaudir-la, per trobar-se amb els veïns , per oblidar els dies grisos de l'hivern i gaudir de la carícia encara suau del sol i la tebiesa dels capvespres cada dia més llargs , cada dia més bells".