La secretària d’estat de Comunicació defensa una relació més directa dels governs amb la ciutadania

Nieves Goicoechea recorda que institucions i mitjans tenen una confluència d’interessos ja que uns han d’explicar les seves actuacions i els altres informar sobre la gestió del govern. En aquest sentit, la secretari d’estat de Comunicació recorda el deure periodístic de ser rigorós i ser "vigilant de la democràcia" al temps que destaca la necessitat que la comunicació institucional sigui transparent i útil per a la ciutadania. Nieves Goicoechea insisteix que les institucions han de generar confiança i lluitar contra la falta de credibilitat política i per això s’ha d’impulsar una major transparència i buscar formes de comunicació més directes, aprofitant, per exemple, la presència a internet. La secretària d’estat anuncia en aquest sentit la preparació d’una Llei d’Informació Pública que doni una major transparència a tots els contractes de l’Administració.

 

 

Goicoechea aposta per la recuperació de la investigació periodística i per evitar que la mancança de temps i recursos faci caure en la comoditat de la reproducció de les notes oficials i el que anomena "periodisme declaratiu" basat en les informacions que generen els gabinets de premsa.

 

En aquest sentit es manifesta també el director de continguts de la Cadena Ser a Catalunya, Jordi Martí, qui assegura que "el periodisme està apunt de quedar aixafat per la propaganda, que també aixafa la realitat" i reclama que els mitjans no es converteixin en "ostatges" dels gabinets de premsa per analitzar i explicar la realitat.

Jordi Juan, director adjunt de La Vanguardia, també es manifesta en aquest sentit i assegura que la influència dels poders polítics i econòmics sobre els mitjans de comunicació ha augmentat amb la crisi i aposta per "defensar la seva credibilitat" . al temps que considera que la concentració d’empreses periodístiques "va contra la llibertat".

 

Per la seva banda, Luis Arroyo, president de Asesores de Comunicacion Pública, un dels consultors del govern Zapatero, recorda que polítics i periodistes tenen punts que comparteixen i que els separen.

Així, considera punts en comú que "prima l’interessant sobre l’important"; necessitat de donar informació en el curt termini; tenen ideologia –assegura que no hi ha cap periodista del que no es tinguin indicis de si és d’esquerres o de dretes-; comparteixen el gust per la controvèrsia perquè la política és l’àmbit de la discrepància i al mateix temps ven diaris i augmenta audiències; tenen complicitat, que dóna pas a les filtracions; i comparteixen una passió pel relat per explicar un fet.

 

Entre les qüestions que separen a polítics i periodistes, Arroyo manifesta que el periodista sempre vol saber més i el polític dir menys; que el periodista vol vendre diaris o publicitat i el polític mantenir-se en el poder; que la legitimitat dels periodistes és professional i econòmica i la del polític representativa; i que el periodista sempre vol saber què hi ha al darrera d’una notícia i el polític no vol oferir aquesta informació.