La sendera del maquis a Collserola

El col•lectiu llibertari Mala Herba de Cerdanyola i Mai Més Cultura i Memòria Antifeixista de Ripollet han organitzat diverses activitats al voltant del V Homenatge al Maquis. El Casal Popular Buirac acollia una xerrada il•lustrada amb projeccions sobre la guerrilla anarquista antifranquista i dissabte es realitzava una marxa de 20 kilòmetres per Collserola, que feia parada al Mas del Bosc.

El membre del projecte Ni cautivos ni desarmados, Chowy, va fer un recorregut per la història de la guerrilla antifranquista, des del moment en que es produeix el cop d'Estat feixista i esclata la guerra fins a la seva aniquilació definitiva a la primera meitat dels seixanta. Chowy va explicar que ja es formen partides guerrilleres a les zones on triomfa el cop d'Estat, com Galícia i Andalucía Occidental.

La derrota de la II República i el consegüent exili de milers de persones farà que molts republicans espanyols, principalment comunistes i anarquistes, comencin a integrar-se en la Resistència francesa, organitzant xarxes d'evasió als Pirineus i lluitant contra Hitler amb l'esperança de que els aliats, una vegada derrotat el III Reich, alliberessin Espanya del general Franco. Però els aliats van donar l'esquena a la democràcia a Espanya i molts d'aquells homes van començar una lluita armada gairebé en solitari i amb tot en contra. Després del fracàs de la invasió de la Vall d'Aran per uns 3.000 guerrillers, part d'aquesta força es queda a resistir juntament amb els que ja ho feien des del final de la guerra civil.

La guerrilla rural que operava a Catalunya i Aragó tenia la possibilitat d'utilitzar la frontera per entrar i sortir del país, mentre que a la resta de l'Estat es veien obligats a una mobilitat constant, caminant sempre de nit, marxant en petites partides i adaptant-se a les dures condicions de vida que fixa la muntanya.

La vida al bosc implicava haver de menjar en fred, perquè el foc els podia delatar; evitar llargues permanències en un mateix campament o cases de muntanya per no acabar essent localitzats; tenir certs coneixements de medicina natural a falta de medicines i metges; i viure en unes condicions higièniques bastant deplorables.

Els enllaços eren fonamentals per a la supervivència de les partides, oferint informació, aliment i refugi. Un 40% d'aquestes tasques de suport les feien les dones, les grans oblidades en una història ja prou silenciada i que van patir una brutal repressió, amb tortura i violacions, per estendre la por a col•laborar amb la guerrilla i aïllar-la completament.

La infiltració de la Brigada Política Social a la guerrilla urbana i les accions de la Guàrdia Civil i Sometent contra la guerrilla rural van anar aniquilant poc a poc tota resistència. A les muntanyes es van crear contrapartides que es dedicaven a combatre la guerrilla, eliminar enllaços i fer-se passar per guerrillers robant als pobles per malmetre la imatge dels veritables guerrillers.

A Cerdanyola va actuar la partida integrada per en Josep Lluís Facerías, Antoni Franquesa i César Saborit. Per recordar-la es va organitzar una marxa per Collserola, un recorregut circular de 20 quilòmetres que feia parada al Mas del Bosc, a la carretera de l'Arrabassada, on l'any 1949 el grup de Facerías i Franquesa es va apropiar de diners i documentació fent parar els cotxes que hi passaven. Una vintena de persones van participar en la marxa i van tornar a reivindicar un memorial que recordi la figura d'Antoni Franquesa a la nostra ciutat.