La sentència del PDU del Centre Direccional dona parcialment la raó a les entitats, però no anul·la el planejament

Refem, ADENC i Cerdanyola Sense Abocadors valoren amb “desil·lusió” la resolució judicial, que manté en vigor el planejament però anul·la parcialment alguns equipaments i una part de la xarxa viària per problemes d’inundabilitat.

Refem, l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) i Cerdanyola Sense Abocadors van presentar ahir al Casal La Flama la seva valoració de la sentència sobre el Pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional. Les entitats consideren que la resolució, dictada després de gairebé sis anys de procediment judicial, conté alguns elements favorables però és globalment insuficient i no qüestiona el model de desenvolupament urbanístic del sector.

La sentència 786/2026, de 30 de setembre, resol el recurs presentat el gener de 2021 contra el PDU aprovat el desembre de 2020. Les entitats hi havien arribat després d’anys de participació administrativa, al·legacions i informes tècnics.

Àngel Gastón, del Col·lectiu Refem, va obrir l’acte recordant que el conflicte urbanístic ve de molt més lluny que el procediment judicial i acumula més de 25 anys de mobilització ciutadana en defensa dels corredors ecològics, el territori i contra els abocadors.

Una nul·litat parcial per la inundabilitat

El principal resultat favorable és que el tribunal dona la raó a les entitats en relació amb la inundabilitat. La Sala considera que determinats equipaments i una part de la xarxa viària no s’ajusten a les limitacions exigibles en zones amb risc d’inundació i en declara la nul·litat parcial.

Les entitats consideren que aquesta part de la sentència confirma les advertències que havien fet en els seus informes i peritatges. Tot i això, recorden que la resolució no anul·la el PDU ni el desenvolupament global del Centre Direccional.

“Més aspectes negatius que positius”

Míriam Robles, de Refem, va repassar el recorregut de l’entitat i la seva participació en el procés judicial. Segons va explicar, les seves al·legacions i peritatges van abordar qüestions com la contaminació, la mobilitat, la salut, l’urbanisme, l’habitatge, el medi ambient i la biodiversitat.

La sentència avala bona part de les justificacions de les administracions i manté el planejament en vigor. Per això, les entitats parlen de “desil·lusió”, tot i valorar positivament la nul·litat parcial relacionada amb la inundabilitat.

Més de 5.300 habitatges i problemes amb els equipaments

Un dels punts que les entitats qüestionen és la validació dels més de 5.300 habitatges previstos. La Sala considera acreditada la necessitat d’habitatge des d’una perspectiva supramunicipal, mentre que Refem i ADENC sostenen que una operació d’aquesta dimensió hauria d’anar acompanyada d’una revisió del Pla General Metropolità a Cerdanyola.

També critiquen que el PDU no concreti prou la ubicació dels equipaments bàsics, com l’escola, l’institut, la llar d’infants o el CAP. Consideren que aquesta indefinició dificulta planificar la mobilitat, els desplaçaments quotidians i aspectes relacionats amb les cures i l’impacte de gènere.

Pel que fa a la mobilitat, la sentència valida l’estudi presentat, però les entitats lamenten que el planejament no garanteixi inversions concretes en transport públic, l’arribada del tramvia ni la reforma i intermodalitat de l’estació ferroviària.

Els abocadors de Can Planas i Elena

Mercè Cisneros, de Cerdanyola Sense Abocadors, es va centrar en els antics abocadors de Can Planas i Elena. La sentència considera suficients els estudis de risc i les mesures correctores previstes i no considera necessari el buidatge integral dels abocadors.

En el cas de Can Planas, la Sala considera compatibles els usos actuals i futurs sempre que es compleixin les mesures de restauració i control. Pel que fa a Elena, considera que el risc per a la salut és acceptable amb les mesures de seguiment previstes.

Cisneros va qüestionar aquesta interpretació i va advertir que els riscos no s’han valorat prou tenint en compte l’exposició acumulada de les persones que poden viure, estudiar i treballar dins del mateix àmbit. També va alertar de la proximitat dels futurs habitatges a Can Planas i de la presència de metà a l’abocador Elena.

Reivindicació de la mobilització ciutadana

El president de l’ADENC, Joan Carles Sallas, va reivindicar que alguns dels canvis que les entitats consideren positius són fruit d’anys de mobilització i no de la sentència.

Entre aquests canvis, va destacar la transformació de la reserva viària inicial, plantejada com una gran via, en una avinguda urbana de menor amplada. També va remarcar que els anys de litigi han contribuït a frenar determinades actuacions mentre els abocadors compleixen els períodes de seguiment previstos.

Sallas va defensar que les entitats no s’han oposat al Centre Direccional en si mateix, sinó que han reclamat modificar-ne determinats aspectes.

Un dels exemples que va posar Joan Carles Sallas és el de les pistes d’atletisme, un dels pocs equipaments del Centre Direccional que ja tenia una destinació definida i que es preveia poder construir en un termini proper. Segons Sallas, s’havia aprovat fins i tot un pla especial d’ordenació dels usos de l’espai, però la sentència estableix que el projecte no podrà tirar endavant mentre no es corregeixin determinats aspectes vinculats a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Sallas va considerar aquest cas un exemple de les dificultats que planteja la presència de zones inundables dins del planejament. Segons va explicar, una de les vies per resoldre aquesta situació seria modificar puntualment el PDU o bé aprovar plans especials per a les diferents parcel·les afectades, concretant les mesures necessàries per garantir que els equipaments previstos puguin desenvolupar-se amb garanties davant del risc d’inundació.

Un conflicte que ve de lluny

Durant l’acte també es va reivindicar la continuïtat de les lluites en defensa de la Via Verda, Collserola i contra els abocadors de Cerdanyola. Gastón va recordar persones vinculades a aquestes mobilitzacions que ja no hi són, entre elles Rosa Guallar, Albert Lázaro i Roger Caballé.

Les entitats atribueixen a aquesta trajectòria diversos canvis en el planejament, com la protecció d’espais de la Via Verda, la desaparició de la Via de Cornisa i del projecte del Túnel d’Horta i la transformació de la reserva viària.

Les entitats estudien recórrer la sentència

Refem, ADENC i Cerdanyola Sense Abocadors no donen per tancada la qüestió. Les entitats estudien amb el seu advocat un possible recurs de cassació i faran seguiment de l’execució de la sentència. La previsió és comunicar durant el proper mes quina decisió adopten.

La sentència, per tant, manté en vigor el desenvolupament global del Centre Direccional, però obre una nova etapa de seguiment de les qüestions anul·lades i de les actuacions que es puguin emprendre per part de les entitats.