La situació dels drets humans a Europa s'exposa a l'Ateneu

David Bondia, director de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i Álvaro Gil Robles, excomissari pels Drets Humans del Consell d'Europa van protagonitzar l'última sessió de les Jornades sobre Drets Humans organizades per Amnistia Internacional i el Grup d'Estudis Socials de Cerdanyola

La segona sessió de Les Jornades de Drets Humans, organitzada per Amnistia Internacional (AI) i el Grup d'Estudis Socials de Cerdanyola (GESC) va tenir de protagonista Europa davant els nous reptes en drets humans, amb David Bondia, director de l'institut de Drets Humans de Catalunya i Álvaro Gil-Robles, excomissari pels Drets Humans del Consell d'Europa.

L'acte, que es va fer al teatre de l'Ateneu, va ser presentat per l'alcalde, Antoni Morral, qui va agrair als organitzadors la realització de l'activitat i als ponents la seva assistència a una ciutat "en el cor de la regió metropolitana de Barcelona que pot fer gala d'un clima de convivència important davant dels nous reptes de la globalització".

Sílvia Güell, membre del grup local d'Amnistia Internacional, va iniciar la xerrada tot comentant que quan es parla de drets humans a Europa sembla que "estigui tot controlat" però als informes d'Amnistia Internacional apareixen sovint països europeus per dos motius segons Güell, perquè no es garanteix la protecció básica dels drets dels immigrants i les restriccions per l'asil i per l'escàndol dels vols de la CIA.

Premisses bàsiques dels drets humans

Per la seva banda, David Bondia, director de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, va iniciar el seu parlament recordant les premisses bàsiques dels Drets Humans. Segons Bondia, hi ha una relació "necessària" entre democràcia i drets humans, perquè no hi ha drets humans sense democràcia, ni democràcia que no garanteixi els drets humans. Bondia va explicar que tot i que els drets humans són de cada un dels individus, és l'Estat qui els ha de garantir i alhora qui els pot violar.

D'altra banda, Bondia va aclarir que els drets humans que garanteix l'Estat han de ser per a totes les persones siguin o no d'aquell estat. David Bondia també va dir que no ens hem de comparar a altres Estats i no rebaixar el nostre Estat en aquesta matèria. Una altra de les premisses bàsiques destacades per Bondia és que un Estat no pot col.laborar en la violació de Drets Humans (per exemple extraditant persones a països on hi ha pena de mort) perquè estaria violant indirectament els drets humans.

El director de l'Institut de Drets Humans va dir que el més important és educar en valors, sobretot des de les escoles perquè la garantia dels Drets Humans "es fa en el dia a dia i neix d'un respecte entre les persones". Per a Bondia no es poden assumir falços debats sobre la seguretat i la llibertat perquè "són conceptes diferents" i no s'ha de renunciar a les llibertats en nom de la seguretat. Tot i reconèixer que els estats sí poden intervenir i controlar però sempre dins d'unes garanties establertes a l'ordenament jurídic.

El responsable de l'Institut de Drets Humans va comentar que l'àmbit europeu hi ha un gran desconegut que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans que amb la seva jurisprudència crea una major protecció dels drets humans i "és una porta oberta que funciona quan no funcionen els mecanismes interns dels estats".

En aquest sentit, Bondia va enumerar diferents casos de països condemnats per Tribunal com ara Turquia (per violacions dels drets humans al poble kurd); Rússia (per la guerra a Txetxènia) i contra Geòrgia per manca de llibertat d'exprssió. També va destacar casos de ciutadans espanyols contra l'Estat. Finalment va explicar que "la garantia dels drets humans passa per nosaltres i passa per la proximitat" i va recordar la Carta Europea dels Drets Humans de la ciutat, a la que Cerdanyola es va adherir.

Violacions dels drets humans a tots els països del Consell Europeu

Per la seva banda, l'excomissari pels Drets Humans del Consell d'Europa, Álvaro Gil Robles, va començar el seu relat explicant la situació amb la que es va trobar quan va arribar al càrrec. Segons Gil Robles hi havia diferents grups de països: els de llarga tradició democrática, els que havien sortit de dictadures i tenien democràcies incipients i els països que es van democratitzar després de la caiguda del mur de Berlín. Ja s'havia creat una estructura per a la lluita pel respecte dels drets humans, però tot i així, va indicar que en tots ells va trobar violacions dels drets humans.

En els països rics, Gil Robles es va trobar "problemes molt complexos" com, per exemple, en un país de llarga democràcia com el Regne Unit qui després de l'11-S, va decidir prendre una sèrie de mesures "absolutament inconcebibles contra els drets humans". Aquest estat va suspendre, només per als estrangers, l'article cinquè del Conveni Europeu dels Drets Humans que regula el dret a tenir una acusació i un judici. Segons va relatar, el parlament britànic li va demanar un dictamen i després d'alguns tràmits la Cambra dels lords va acollir la demanda d'uns advocats i va suspende la llei.

Els problemes de les guerres al continent

Per a l'excomissari del Consell Europeu dels Drets Humans, un altre gran bloc de problemes al nostre continent són els derivats de les situacions de guerra, com ara la de Txetxènia.

Àlvaro Gil Robles va assegurar que en nom de la lluita antiterrorista s'ha viscut una degradació dels drets humans a Europa i que ara el continent necesita un "rearmament moral".

Després de la conferència es va obrir un torn de preguntes amb el públic assistent sobre diferents temes com els drets dels infants o els drets de les dones.