La situació dels immigrants centra la primera sessió de la Jornada de Drets Humans

Els drets humans i la immigració van ser el tema tractat ahir dins la primera Jornada de Drets Humans organitzada pel grup local d’Amnistia Internacional (AI) i el Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola (GESC).

L’acte, realitzat a l’Ateneu, va comptar amb la participació de Laura Díez, adjunta de l’Oficina del Síndic de Greuges i Lluïsa Domingo, membre de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

A la presentació de l’acte el president del GESC, Josep Lluís Negreira, va explicar que l’entitat que presideix i Amnistia Internacional van decidir organitzar unes jornades sobre drets humans amb l’objectiu de reflexionar sobre els canvis que s’estan produint a la nostra societat davant fenòmens com la globalització o la immigració. Per a Negreira davant aquests canvis “hi ha reaccions molt negatives que estan vinculant la immigració a la delinqüència, amb els baixos salaris o altres tòpics”.

Laura Díez, adjunta de l’Oficina del Síndic de Greuges, va centrar la seva intervenció en els drets dels immigrants, tant els que estan en situació irregular com d’aquells que tenen els seus papers en regla. Per a Laura Díez el principal problema es que les lleis d’estrangeria aprovades fins ara no han tingut com a objectiu la integració dels immigrants, sinó establir o limitar els seus drets. En relació a la Constitució va recordar que, donat que quan es va aprovar no hi havia gaires immigrants a Espanya, no fa massa referència a aquest tema i es limita a dir que aquests no tenen dret al vot.

Respecte a les lleis d’estrangeria aprovades a Espanya, l’adjunta de l’oficina del Síndic de Greuges va valorar positivament l’aprovada al 2000, ja que va tenir en compte tant als immigrants irregulars com als que tenen tots els papers en regla. Tot i això va recordar que les modificacions posteriors van eliminar molts dels drets que aquesta llei atorgava.

Un dels temes dels que més s’ha parlat en els últims mesos referits als immigrats és el que fa referència als processos de regulació i especialment l’últim realitzat pel govern de Zapatero. Per a Laura Díez aquests processos són necessaris perquè a Espanya hi ha un gran nombre d’irregulars com a conseqüència de l’economia submergida que hi ha al país.

Lluïsa Domingo, membre de l’Associació Catalana per a la defensa dels Drets Humans i presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va centrar la seva intervenció en la vulneració que sovint es fa dels drets humans dels immigrants. Per a Lluïsa Domingo tot i que s’ha avançat molt en aquest tema encara hi ha col·lectius, com els immigrants, als que molt sovint se’ls vulnera les seus drets.

Per a la presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona la situació per als immigrants encara s’ha fet més difícil després dels atemptats de l’11-S a EE.UU., que han fet que es produeixi un enfrontament entre els drets a la llibertat dels ciutadans i el dret a la seguretat.

En resposta a les preguntes dels assistents a l’acte, l’adjunta de l’oficina del Síndic de Greuges va explicar que les competències en matèria d’immigració les té el govern de l’Estat tot i que l’actual Estatut ha augmentat algunes competències per al govern de la Generalitat, com la que fa referència a donar permisos de treball. També va aclarir que, en contra de la creença general, un nen de pares immigrants que neix a Espanya no té la nacionalitat espanyola.

La propera Jornada de Drets Humans es realitzarà el dijous, 23 de novembre, i tractarà sobre el paper d’Europa davant els nous reptes dels Drets Humans. A l’acte participaran Álvaro Gil - Robles, ex Comissari pels Drets Humans del Consell d’Europa, i David Bondia, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.