La Taula de Patrimoni exposa les seves reivindicacions al nou govern municipal

La protecció del patrimoni del cementiri, la revisió del Catàleg de patrimoni, l’increment de recursos materials i humans dels museus o, més a llarg termini, el projecte de parc arqueològic del riu Major, la recuperació d’edificis patrimonials del centre de la ciutat o el seguiment dels arxius i col·leccions dels artistes locals són algunes de les qÚestions que planteja el col·lectiu.

Representants de les entitats de la Taula de Patrimoni -Amics del Museu d'Art, Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet, Grup de Recerca i Estudis de Cerdanyola i La Constància, Factoria Cultural- han demanat al nou govern municipal “ser considerats interlocutor vàlid amb l'Ajuntament per tractar aquest tipus de temes i s’ha demanat una relació més estreta entre les regidories de Cultura i Urbanisme”.

Segons indiquen des de la Taula de Patrimoni, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la regidora de Cultura, Pepi Rivera, han manifestat la seva intenció d'estudiar amb detall el document que els ha entregat el col·lectiu d’entitats i els ha emplaçat a una nova reunió després de l'estiu. La Taula agraeix al govern “la bona predisposició i receptivitat manifestada en aquesta primera trobada”. 

A curt termini: cementiri, Catàleg patrimonial, museus...

El document lliurat posa de relleu propostes d’actuació a curt i llarg termini. Entre les primeres hi ha la protecció del patrimoni del cementiri de l’església vella de Sant Martí “inventariant, documentant i estudiant les làpides d’interès” de la zona que s’ha de reformar. Pel que fa al Catàleg de Patrimoni, el col·lectiu creu que cal posar-lo al dia amb noves incorporacions, fer-ho públic i fer un seguiment urgent dels seus elements per “tal de vetllar per la seva integritat i assegurar la seva conservació”.

Pel que fa als museus de Cerdanyola, el col·lectiu d’entitats culturals demana la revisió i replantejament del seu personal, “custodis del patrimoni del municipi” sense els quals la seva protecció “no pot arribar a un nivell òptim”. Igualment, es demana l’increment de recursos econòmics “que facin possible una major previsió pressupostària per a les excavacions, per estudi i ampliació del museu, per a activitats, zona experimental i altres del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, i també les adquisicions per augmentar la col·lecció al MAC” que també podria així augmentar les seves activitats.

A llarg termini: Parc Arqueològic de Canaletes, recuperació de la Torre Vermella o Can Llopis...

Ja més a llarg termini, la Taula de patrimoni planteja tres actuacions principals. La primera és la creació del Parc Arqueològic del Riu Major, territori resseguint la que popularment es coneix com riera de Sant Cugat i on hi ha un fil històric ampli que va de la prehistòria amb el poblat ibèric de ca n’Oliver, passant per la vila romana i l’aqüeducte de Canaletes a l’Edat Mitjana de les esglésies romàniques de Les Feixes.

La Taula de Patrimoni considera que aquest projecte “podria ser de cabdal importància per posar a la nostra ciutat com un destí turístic de primer ordre pel que fa referència al turisme cultural i arqueològic”. No obstant això, el col·lectiu és conscient que es tracta d’un repte ambiciós que caldria desenvolupar al llarg de diversos mandats i amb la col·laboració d’altres administracions, però apunten que va tenir el suport, “en major o menor mesura”, dels partits polítics locals durant la passada campanya de les eleccions municipals.

Un repte també de gran recorregut seria la recuperació d’edificis patrimonials del centre de Cerdanyola com la Torre Vermella, Can Llopis o Ca N’Ortadó que “s'haurien de recuperar pensant en uns nous usos que respectessin estrictament l'alt valor patrimonial dels edificis, i a més haurien d'ajudar a dinamitzar les zones properes que s'hi vinculen. La Taula de Patrimoni defensa que aquests edificis podrien tenir usos com els d’Arxiu històric, Centre d’Interpretació de la Història de Cerdanyola -incloent-hi la memòria històrica-, Espai per a entitats culturals i patrimonials, Sala d’Art Contemporani i magatzem pel Museu d'Art de Cerdanyola, “pensant també en la protecció de grans fons d'Art Contemporani dispersos per la ciutat”.

En aquest sentit, el col·lectiu creu també interessant “treballar per preservar arxius dels nostres artistes” com Elisa Arimany o Salvador Mañosa i tenir cura “de la memòria que es va generant a la nostra ciutat”.