La Taula de Patrimoni proposa la creació d'un òrgan municipal de protecció del patrimoni de la ciutat

La creació d''un òrgan municipal tècnic i consultiu és una de les principals propostes que l’associació d’entitats culturals ha fet a l'Ajuntament de Cerdanyola i que ha presentat públicament en un acte celebrat als jardins de ca n'Ortadó.

La Taula de Patrimoni de Cerdanyola proposa la creació d’un òrgan municipal de caràcter tècnic i consultiu per protegir el patrimoni de la ciutat. Així ho anunciava la presidenta de la taula, Encarna Linares, en un acte celebrat als jardins de ca n’Ortadó, en el que l’associació d’entitats culturals presentava les seves principals propostes i peticions que ja han fet arribar als responsables de l’Ajuntament. 

Un dels principals objectius de l’associació és aconseguir la creació d’aquest òrgan municipal en el que hi hauria una representació tècnica del consistori així com de les associacions que estan treballant en la protecció i defensa d’aquest patrimoni. Les funcions d’aquest òrgan serien “assessorar a l’ajuntament en les actuacions que afectin als elements a incorporar en el catàleg, valorar les intervencions rellevants sotmeses a llicència”, “valorar canvis de nivell de protecció”, fer difusió del patrimoni, etc. 

El compromís de la Taula de Patrimoni és enviar una proposta de reglament a tots els grups municipals de l’Ajuntament a partir del mes de setembre amb l’objectiu de poder-ho aprovar per unanimitat. Aquesta unitat és molt important per a l’associació ja que, segons explica Linares, han estat des del mes de març i fins al mes de maig reunint-se amb tots els partits polítics de la ciutat per intercanviar propostes i si una cosa ha quedat ben clara és que la defensa del patrimoni està per sobre d’interessos partidistes. En aquest sentit, agraeix l’interès i la flexibilitat mostrada per tots per arribar a “un esperançador consens”.

Tots els participants en aquestes reunions han estat d’acord en que cal una urgent actualització del Catàleg i Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic i cal una revisió profunda de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament per aconseguir un millor aprofitament dels recursos i màxima eficàcia dels servei. En aquest sentit, la secretària de la Taula de Patrimoni, Maria Pi, manifesta que és evident la manca de personal, sobretot d’educadors i tècnics.

Les propostes de protecció de la Taula de Patrimoni són moltes i d’àmbits diversos, com ho són les entitats que la constitueixen: Agrupació Fotocine Cerdanyola-Ripollet (Afocer), Col·lectiu de Recerques Arqueològiques (CRAC), Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC), Artistes Plàstics de Cerdanyola, La Constància i Amics del MAC (Museu d’Art de Cerdanyola).

Mariona Alegret, del CRAC, posava de manifest la necessitat d’avançar en la museïtzació de l’església vella que s’ha demorat per les obres al cementiri i que ha d’acollir un espai del memorial democràtic i l’exposició de la república fins al 1975, any en el que va ser assassinar Txiki. També destacava la importància de conservar algunes de les làpides que estan catalogades i fer l’estudi que ja està projectat.

Segons Alegret a Cerdanyola “tenim un potencial molt important i ens ho hem de creure”. El futur Parc Arqueològic és estratègic per a la ciutat, en aquest sentit; un parc de 4 km2 amb un mosaic de paisatges amb elements vinculats des de la prehistòria fins al dia d’avui. El projecte, segons explica la integrant del CRAC, engloba jaciments, masies, esglésies, boscos... i es vertebra a partir de 3 eixos: Can Canaletes, Can Coll i Ca n’Olivé però Can Canaletes encara no és municipal i falta concretar la seva compra pel que Alegret fa una crida als responsables municipals per desbloquejar-ho. 

Altra proposta de la Taula de Patrimoni fa referència a la revisió i actualització del Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Joan Carles Sallas, d’Amics del MAC, explica que la Llei de Patrimoni Cultural permet protegir els bens en Bens Culturals d’Interès Local (BCILs) i Bens Culturals d’Interès Nacional (BCiNs) però aquestes són figures poc dimensionades a Cerdanyola. També posa de relleu que és necessari un informe amb una valoració històrica de com s’ha conservat el patrimoni inclòs en el pla des de que es va fer el catàleg l’any 2003-2005 i una actualització del mateix catàleg amb la incorporació de nous elements històrics com, per exemple, edificis dels anys 60 i 70 o el jaciment arqueològic del carrer París. 

Joan Carles Sallas posa de relleu l’eix modernista del carrer Sant Ramon integrat pel MAC, la Torre Vermella i Can Llopis i el seu paper en un període en el que Cerdanyola va madurar com a ciutat i en el que va haver-hi una cultura urbana i industrial lligada a Uralita. Sallas creu important la definició d’usos d’aquestes edificis que tenen una protecció per relacionar el patrimoni cultural amb el mapa cultural de dinamització d’activitats culturals. Segons Joan Carles Sallas, “tenim edificis singulars i hem de ser capaços de donar-li aquest interès que construeix la identitat de la ciutat”. 

Una altra proposta de la Taula de Patrimoni és la creació d’un arxiu històric de Cerdanyola. Maria Pi, com a membre del GREC, creu imprescindible un espai amb les condicions tècniques i físiques necessàries per acollir tot el fons documental que s’està recuperant i dotar-ho d’un personal i recursos necessaris. Pi també defensa dotar d’un espai de treball en aquesta infraestructura i, d’altra banda, tenir un espai d’exhibicions i fomentar les aliances amb la UAB, on hi ha l’Escola Superior de Gestió Documental i Arxivística. 

Propostes d'àmbits patrimonials diversos

Una altra petició que s’ha fet arribar a l’Ajuntament és la disposició d’una sala d’exposicions ja que des del 2015, any en el que es va tancar la sala Enric Granados, no s’ha tornat a tenir un espai en condicions on poder exposar, segons assegurava Esther Rodríguez, de l’Associació d’Artistes Plàstics. El Bar de l’Ateneu, afirma Rodríguez, no és un lloc on exhibir obres d’art; cal un espai ampli, on poder mostrar obres de gran format, amb lluminositat, accessibles, amb horaris per a tothom i sense olors a menjars. Aquesta, afirma, és una qüestió que s’hauria de considerar seriosament perquè “l’art és vida”.

Una altra proposta fa referència al patrimoni natural i cultural de Collserola; un parc natural en el que Cerdanyola n’ocupa 1.400 hectàrees. El Consorci del Parc de Collserola és l’encarregat de la seva gestió, del qual en forma part la Generalitat, la Diputació i l’Àrea Metropolitana amb els 9 municipis que tenen territori al parc, entre ells Cerdanyola. Jordi Joan Mata, de La Constància, proposa valorar la viabilitat de la redacció d’un pla  del parc de l’àmbit de les 1.400 hectàrees de Cerdanyola i que creuen, des de la Taula de Patrimoni, que cada ajuntament hauria de tenir. Són conscients que aquesta és una tasca llarga i difícil però també creuen que cal fer un pas endavant i gestionar “el nostre patrimoni”. 

Finalment, des d’Afocer, també es posa de manifest la necessitat d’un espai adequat per a la formació, difusió i conservació del fons fotogràfic que ha anat creant l’entitat; un patrimoni històric important per a la ciutat. Dolors Bassas afirma que no és estrany que tantes entitats s’hagin posat d’acord per fer totes aquestes reivindicacions ja que les mancances són moltes. Bassas confia que amb la feina que s’està fent des de la Taula de Patrimoni s’assoleixin les peticions que es venen fent des de fa anys. 

La Taula de Patrimoni continuarà treballant ara en totes les propostes que s’han realitzat amb l’objectiu de poder-les assolir al més aviat possible.

Es pot veure l'acte complet de la Taula de Patrimoni a continuació: