La Taula de Patrimoni proposarà convertir les naus d’Uralita en Bé Cultural d’Interès Nacional

La Taula de Patrimoni presentarà el pròxim 24 d’abril la proposta de declaració de les naus d’Uralita com a Bé Cultural d’Interès Nacional amb l’objectiu que aquest espai esdevingui un centre cultural que preservi un important patrimoni arquitectònic industrial i serveixi de memorial en reconeixement als treballadors, famílies i veïnat afectats en la seva salut per l’amiant.

Encarna Linares, presidenta de la Taula de Patrimoni, coordinadora d’entitats culturals de Cerdanyola, feia aquest anunci en el decurs d’una jornada sobre protecció del patrimoni celebrada a la sala Granados de la Biblioteca Central. Linares explica que aquesta jornada, celebrada el passat 11 d’abril, forma part d’un seguit de matinals destinades a posar sobre la taula qüestions molt rellevants des del punt de vista patrimonial i que a Cerdanyola no estan resoltes com són l'actualització del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, que data del 2003; la possibilitat de transformar les naus de la uralita en un espai de difusió de patrimoni industrial; la situació de l'arxiu municipal, des del valor i reptes dels arxius històrics; la conservació de la masia de can Canaletes com a primer pas per la realització del Parc Arqueològic de la riera Major o la utilitat de poder disposar d'un manual de protecció del patrimoni local.

La primera d’aquestes jornades matinals es va celebrar el març de l’any passat i va abordar el futur de les naus d’Uralita, una sessió de la qual va sorgir un grup de treball amb l’objectiu de transformar les antigues instal·lacions de la fàbrica “en un espai de memòria col lectiva” i reconvertir les naus en “equipaments oberts a la ciutadania”. En aquest context, el 24 d’abril la Taula de Patrimoni presentarà la proposta de declarar les naus d’Uralita en Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), commemorant així el Dia Internacional de les víctimes de l'amiant.

Els Béns Culturals d’Interès Nacional són una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, atorgada per l'Administració de la Generalitat. A Cerdanyola, n’hi ha tres exemples: el poblat ibèric de ca n’Oliver; el castell de Sant Marçal i els vitralls Les Dames de Cerdanyola que es mostren al Museu d’Art de la ciutat.

La jornada de dissabte va girar a l’entorn de les tècniques de protecció del patrimoni històric local amb la participació de la criminòloga i investigadora Glòria Molina, que va exposar el mètode Arpa, una metodologia clara, rigorosa i fàcil de seguir per elaborar plans de seguretat dirigits a la protecció del patrimoni històric local; de l’arqueòleg i agent rural Adam Picón, abordant els perills entorn del patrimoni cultural del medi natural; i de Manoli Moledo, representant de l'associació de veïns Quatre cantons que han posat en pràctica el mètode Arpa amb l’objectiu de protegir les naus d’Uralita.