La Taula per la Llengua denuncia que l’Ajuntament de Cerdanyola no impulsa prou el català

Segons el col·lectiu, les entitats utilitzen el català amb naturalitat dins les seves activitats, però reclamen més suport i un compromís decidit de l’Ajuntament de la ciutat.

La Taula per la Llengua de Cerdanyola, que agrupa més de 52 entitats, ha presentat els resultats d’una enquesta sobre l’ús del català dins de les associacions que en formen part. Un comunicat fet públic per aquest col·lectiu indica que les dades mostren que el català “és àmpliament utilitzat en reunions i comunicacions internes i és ben acceptat pels membres”, però també que “persisteixen obstacles i que l’Ajuntament no hi té un paper prou actiu”.

Segons l’enquesta, un 41% de les entitats acullen persones nouvingudes amb poc coneixement de català i, en aquests casos, gairebé 8 de cada 10 procuren mantenir la llengua amb adaptacions.

Un dels punts que genera més preocupació a la Taula per la Llengua és l’evolució dels hàbits lingüístics dels joves. En aquest sentit, indiquen, un 33% dels monitors, dinamitzadors o entrenadors s’hi adreça sempre en català, un 44% normalment en català, però no sempre, un 11% dels monitors alterna català i castellà, i un altre 11% utilitza altres llengües.  Així, algunes entitats alerten que, en els darrers anys, “s’ha intensificat la tendència a la castellanització entre adolescents”, especialment en espais informals, la qual cosa “posa en risc la transmissió natural de la llengua” a les noves generacions.

Un 43% dels enquestats han impulsat iniciatives pròpies per reforçar l’ús de la llengua, però des de la Taula per la Llengua s’assenyala la manca de coneixement del català com l’obstacle principal per fer-lo servir.

Actuació de l’Ajuntament

Pel que fa a l’Ajuntament, l’enquesta apunta que “només un 7% considera que promou adequadament el català”, mentre que prop d’un 71% creu que no ho fa o que només ho fa parcialment. A més, afegeix el comunicat, més de la meitat (57%) asseguren “no haver rebut mai” suport lingüístic municipal. Entre les demandes que es fan als responsables municipals hi ha més recursos i subvencions, plans específics de foment, presència del català en festes i actes públics —especialment en la Festa Major— i l’ús sistemàtic del català en la comunicació institucional.

Des de la Taula per la Llengua ressalten que un altre element destacat que sorgeix de l’enquesta és el suport majoritari a la creació d’una regidoria de Llengua i a garantir que tots els departaments municipals incorporin aquesta responsabilitat. Tot i que les entitats fan del català la llengua natural del seu funcionament i el potencien amb normalitat, la Taula per la Llengua adverteix que l’Ajuntament encara ha de fer un pas endavant “per garantir que continuï sent una eina de cohesió i vitalitat a la ciutat”.

La Taula avança que, a partir dels resultats de l’enquesta, s’està preparant un pla d’accions per treballar els aspectes on es detecten més reptes i impulsar millores concretes per reforçar l’estat de la llengua a la ciutat.