La tieta d'Isidre Grau: retrat d'una dona quieta que inundava d'afectes la vida

“No era època de grans reportatges. Pocs retrats i ben fets, sempre amb la voluntat de posar-s’hi bé.” La fotografia captura per a l’eternitat, però no és un art de fàcil accés a la primera meitat del segle passat. Cal estar quiet per sortir bé. La memòria no s’està quieta i els afectes són desbordants. Isidre Grau es capbussa en una i altres per oferir un nou relat que descriu no només la tieta soltera, sinó que, com la de Serrat, retrata també tota una època i una societat: “Retrat de dona quieta”, a la col·lecció de quaderns Senhal.

“Quan jo vaig néixer, ella vorejava els trenta. Vaig ser el darrer dels quatre nebots, l’únic noi, i deien que el preferit, potser perquè em vaig deixar agombolar millor per la seva teranyina d’afectes. Els seus fi ls no eren possessius, tan sols traspuaven la sensibilitat i els sentiments que li vessaven per dins. Davant d’una mare massa desbordada per la feina, era fàcil recórrer a ella i rendir-se als seus jocs innocents, a les carícies i a les passejades. Era com si se li obrís l’esperit, tot sabent que s’havia de mesurar perquè no li repetissin la cançó: ‘El mimes massa!’ “

L’Isidre Grau publicava al 2016 Primer paisatge, un recull d'escenaris, figures i moments de la seva infància a Cerdanyola recordats sense nostàlgia. Ara torna a capbussar-se en aquesta memòria familiar i personal per retratar “una dona quieta, d’existència anodina, com si no estigués destinada a deixar petjades”, però que precisament les deixa en aquest relat que repassa els seus 90 anys de “criteri propi, insubornable, alimentat per una viva curiositat envers el món. Ningú no li havia reservat un paper a la funció i s’avenia a fer d’espectadora. En tenia prou d’observar i mirar d’entendre”.

Relat a la col·leció Senhal accessible des del web de Grau

Grau publica aquest relat a la col·lecció per a bibliòfils Senhal -una anomalia tenaç segons la descriu el llibreter Guillem Terribas- que es va iniciar al 1984 i que, amb la publicació de Retrat de dona quieta arriba al número 153 amb l’edició d’una plaquette il·lustrada pel cerdanyolenc Frederic Solàs. Casdacuna de les plaquettes de Senhal  consta de 12 pàgines en un paper d’alta qualitat, amb una tipografia molt elaborada i una compaginació singular que inclou dues il·lustracions, a càrrec de diferents artistes, ja que l’objectiu de la col·lecció és unir l’art i la literatura.

L’edició de cada títol es limita a 200 exemplars numerats que no van destinats a la venda, sinó a la difusió entre els circuits culturals. Però els lectors de Cerdanyola poden accedir al relat a través del web de l’autor www.isidregrau.net -on es pot accedir a un PDF i descarregar-lo- i també mitjançant el facebook i el twitter.