La UAB analitza l'impacte negatiu de les motos a la muntanya
30 de maig de 2006 a les 0:00
L'ús de la motocicleta en espais naturals és un fenomen creixent que no està lliure de polèmica. Ara, la UAB ha fet una anàlisi que descriu els problemes medi ambientals que provoca aquesta pràctica i analitza la mala imatge dels motociclistes per aquesta causa.
L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB ha presentat un informe sobre l'impacte de les motocicletes a l'espai natural que ha realitzat per a la Federació Catalana de Motociclisme. L'estudi, titulat Diagnosi de la pràctica de l'esport del motociclisme en espais naturals, indica que la motocicleta augmenta sensiblement la contaminació acústica, erosionen el sòl i perjudiquen la flora i la fauna, provocant tot plegat una imatge negativa en la societat del motociclista. L'estudi representa una novetat perquè els investigadors no han trobat estudis específics sobre aquest tema ni a nivell nacional ni a nivell internacional. L'equip tècnic que ha realitzat l'estudi està encapçalat per Ana Zahonero i Martí Boada, i també en formen part Sara Piqueres i Arnau Urgell.
El treball analitza l'impacte real del motociclisme de muntanya centrant-se en diverses localitats i valorant de determinats paràmetres mesurats abans, durant i després de realitzar-se la pràctica esportiva. La diagnosi es refereix tant als efectes sobre l'espai natural pròpiament dit com als efectes sobre la convivència dels motoristes amb la resta d'usuaris del medi natural.
El resultat destaca cinc aspectes. En primer lloc, la contaminació acústica. Les motocicletes impliquen un increment d'entre 20 i 30 dB respecte del soroll de fons normal en espais naturals. Això afecta bàsicament a les persones, provocant una sensació de molèstia.
En segon lloc, els efectes sobre el sòl. Els camins assoleixen valors d'erosió superiors a 25 t/ha a l'any, que es consideren com a severs. És un efecte intens però totalment localitzat a les zones de trànsit.
Les motocicletes provoquen també efectes sobre la vegetació, sobretot quan circulen fora dels camins. També afecta a les plantes l'aixecament de pols, però aquest efecte queda limitat als marges dels camins.
Pel que fa a la fauna vertebrada, el motociclisme causa pertorbacions de soroll i d'il·luminació. Particularment, en el cas de les aus el soroll de les motos interfereix en les comunicacions entre individus en una franja d'entre 1 i 4 Khz aproximadament. La pròpia presència humana també suposa una pertorbació.
Finalment, destaca el problema de percepció social. De les entrevistes que els investigadors han mantingut amb diferents col·lectius representatius es desprén que els motocilistes tenen una imatge social negativa. Segons l'estudi, la majoria d'entrevistats considera que la solució més adient per gestionar aquesta activitat és la definició de zones per a la seva pràctica.
El treball no només recopila dades objectives, sinò que també proposa diferents actuacions per fer més sostenible aquesta pràctica. La primera, elaborar una estratègia de comunicació per tal d'informar i capacitar als motociclistes sobre els límits i impactes de la seva activitat. La segona, crear àrees específiques per al trial: una xarxa d'espais oberts al públic i sota responsabilitat dels clubs. I la tercera, fer un catàleg de camins i rutes que inclogui els vials que compleixin els requeriments determinats, amb l'objectiu e segregar les activitats per evitar problemes de coexistència