La UAB aviva el debat sobre l’origen i l’expansió de les llengües indoeuropees

Una recerca internacional amb participació de la UAB ha realitzat l’estudi genètic més gran fet fins ara sobre poblacions antigues europees. El treball es publica avui a l’edició on line de Nature.

L'estudi constata que fa uns 4.500 anys es va produir una gran migració de poblacions kurgàniques –cultura iamna- des de l’estepa russa cap al centre d’Europa, el que hauria afavorit l’expansió de les llengües indoeuropees pel continent.

Les dades indiquen que les poblacions europees actuals no procedeixen només de les primeres societats caçadores-recol·lectores i de les poblacions arribades durant la expansió del neolític des del Proper Orient. De fet, entorn el 25% de la població actual de la Península Ibèrica sembla tenir les seves arrels genètiques en aquestes poblacions kurgàniques de l’est d’Europa.

Enigma sense resoldre

Un dels enigmes de la història d'Europa és l’origen i diversificació de la llengua ancestral protoindoeuropea (PIE), considerada font de la majoria de les llengües que parlem avui dia a Europa, Àsia i Amèrica. Hi ha dues teories principals: una defensa que la diversificació del PIE es va produir fa un s 8500 anys, quan els primer agricultors procedents del Pròxim Orient –actual Turquia- el van portar en establir-se a Europa; la segona situa la hipòtesi de l’estepa, que proposa que pastors nòmades de les grans praderies del nord dels mars Negre i Caspi van expandir el seu llenguatge per Europa després de la invenció dels vehicles rodats, fa entre 6000 i 5000 anys.

Ara un equip internacional d’investigadors ha realitzat un estudi genètic que dóna suport a aquesta segona hipòtesi, identificant una migració massiva dels pastors de la cultura iamna de l’estepa norpòntica –Rússia, Ucraïna i Moldàvia- cap a Europa que hauria afavorit l’expansió d’almenys algunes de les llengües indoeuropees pel continent.

L’estudi constata també que abans de la migració dels pastors iamna els primers agricultors europeus d’Hongria, Alemanya i la península ibèrica eren genèticament molt homogenis, i que les societats més primitives de caçador-recol·lectors que vivien a Europa no van desaparèixer immediatament, sinó que encara van ressorgir genèticament fa entre 5000 i 6000 anys. Per la seva banda, en aquest mateix període, els pastors iamna descendien dels caçadors-recol·lectors precedents de l’Est d’Europa i d’una població ancestral del Proper Orient.

Els investigadors han estudiat el genoma antic de 69 individus eurasiàtics d’una antiguitat d’entre 8000 i 3000 anys, i han utilitzat noves tècniques sobre las posicions claus del DNA nuclear, el que els ha permès estudiar el doble de mostres de DNA nuclear antic d’Europa i d’Àsia que les reportades en estudis previs i fer estimacions precises de la proporció de mescla genètica dels individus.

Investigació futura: la Península Ibèrica

L'estudi no revela l'origen precís del PIE, ni tampoc l'impacte d'aquestes migracions kurgàniques en les diferents parts d'Europa. En el cas de la península Ibèrica, resta sobretot determinar la filiació genètica de les poblacions de l'Edat del Coure i del Bronze (fa entre 5000-3000 anys).

El grup de recerca Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME) del Departament de Prehistòria de la UAB està col·laborant estretament amb aquest grup de treball internacional en aquesta direcció.

Roberto Risch, investigador de la UAB que ha participat en la recerca, indica que "cal determinar la ubicació en el mapa paleogenètic d'Europa d'una de les societats prehistòriques més singulars, com és la d’El Argar -a Almeria-". Segons Risch, es tracta de la primera societat de tipus estatal i amb metal·lúrgia especialitzada d'Europa occidental, formada fa 4200 anys en el sud-est de la península Ibèrica.