Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • La UAB commemora el final de la II Guerra Mundial amb l'exposició Dones a Ravens...
La UAB commemora el final de la II Guerra Mundial amb l'exposició Dones a Ravensbrück

La UAB commemora el final de la II Guerra Mundial amb l'exposició Dones a Ravensbrück

8 de maig de 2025 a les 12:00

La UAB presenta l’exposició Dones a Ravensbrück en commemoració del 80è aniversari del final de la II Guerra Mundial, que es va produir el 8 de maig de 1945, i de l’alliberament dels camps de concentració nazis. La mostra s’estarà a la Biblioteca de Ciències Socials fins al 27 de juny.

El camp de Ravensbrück, ubicat a 90 km de Berlín, va ser el gran camp del sistema de concentració nazi creat exclusivament per a empresonar-hi dones. L’exposició parla de la terrible història del camp de Ravensbrück, però és sobretot un homenatge a les deportades catalanes i espanyoles que van patir-hi les infernals condicions (per veure els plafons de la mostra: cliqueu)

Les dones de Ravensbrück pertanyen a més de 30 nacionalitats i són empressonades pel simple motiu de ser jueves, gitanes, testimonis de jehovà o per causes polítiques. Precisament, Ravensbrück és el camp on van anar a parar la majoria de dones espanyoles i catalanes exiliades republicanes que van lluitar a la resistència francesa contra els nazis. Es calcula que van passar per aquest camp més de 250 dones catalanes i espanyoles de les quals poques van sobreviure. 

L’exposició parla de la terrible història del camp, però és sobretot un homenatge a les deportades catalanes i espanyoles que van patir-hi les infernals condicions. A l’exposició es presenta la trajectòria vital de 15 d’aquestes dones catalanes i espanyoles: Sabina Bartolí, Alfonsina Bueno, Ángela Cabeza, Braulia Cánovas, Maria Castelló, Dolors Casadellà, Neus Català, Laura Gallart, Carme Gardell, Conxita Grangé, Dolors Guillaumes, Elvira Ibarz, Josefa Maranges, Constanza Martínez Mercedes Núñez. S'hi pot veure la seva trajectòria vital. La majoria van ser detingudes majoritàriament per haver participat a la resistència francesa i van ser un exemple de lluita i coratge en la defensa dels valors de la llibertat, la pau i la justícia. 

A més, el personal de la Biblioteca de Ciències Socials ha elaborat una exposició bibliogràfica que es pot veure als expositors-vitrina de l’entrada de la biblioteca per la planta 0 i també una exposició virtual que recull els continguts elaborats per l’Amical de Ravensbrück, afegint-hi una introducció històrica i una selecció bibliogràfica sobre la temàtica.  

Una jornada de debat a la Facultat de Dret

En relació amb l’exposició, la Biblioteca de Ciències Socials i el Centre de Documentació Europea, amb el suport de l’Institut d’Estudis Europeus, el Centre d’Excel·lència Jean Monnet EUGLOB i el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies, ha organitzat la jornada gratuïta: "De Ravensbrück a París. Del final de la II Guerra Mundial a la Declaració Schuman", a l'Aula Magna de la Facultat de Dret, que tindrà lloc el 15 de maig. La sessió serà presentada per Assumpció Malgosa, vicerectora de Recerca, i moderada per Josep M. De Dios Marcer, director de l'Institut d'Estudis Europeus.

Durant aquesta xerrada es parlarà de 1945. El camí mortal dels camps d'extermini a la llibertat, a càrrec de Francesc Vilanova, professor d’Història Contemporània i membre del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies; Del conflicte a la cooperació. 1950, any de la Declaració Schuman i origen de la UE, a càrrec de Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu; i Dones pioneres a la UE, a càrrec de Lídia Ballesta, professora de Dret Internacional Públic.

A continuació es presentarà la mostra “Dones a Ravensbrück”, a càrrec de Carme Rei-Granger, vicepresidenta d’Amical Ravensbrück.