La UAB comprova com els canvis alimentaris han variat els bacteris de la càries

Un dels principals bacteris causants de la càries dental, Streptococcus mutans, ha incrementat els canvis en el seu material genètic al llarg del temps, possiblement coincidint amb canvis dietètics vinculats a l’expansió de la humanitat. És a dir, els canvis en l'amilimentació produïts al Neolític, la descoberta d'Amèrica i, per tant del sucre, van acompanyar als canvis en el bacteri de la càries.

L’estudi obre la porta a evidenciar la relació històrica entre la càries i l’ésser humà i a conèixer com diferents moments històrics l’han afectada, així com a reconstruir els hàbits dietètics de la població antiga o els moviments poblacionals que s’hi van produir.

Un estudi d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Laboratorio Nacional de Genómica para la Biodiversidad de Mèxic en què s’ha seqüenciat per primera vegada material genètic d’aquest bacteri en les poblacions del passat. L’augment de la diversitat genètica s’ha produït especialment en el fragment d’un gen que codifica un factor de virulència conegut com dextranasa.

La recerca, publicada a Proceedings of The Royal Society B, ha estudiat el bacteri en onze individus de l'Edat del Bronze fins al segle XX, d’Europa i de l'Amèrica pre i poscolonial. El cas més antic és el d’un individu del 1200 aC de La Cova Sepulcral de Montanisell, a Lleida, i el més recent, de la col·lecció de la UAB, data d’inicis del segle XX.

Els investigadors indiquen que la relació entre l'increment de freqüència de les càries i els canvis dietètics produïts al llarg de la història es coneixia molt bé, però això no passava si anava acompanyat de canvis a nivell genètic en aquest bacteri.

Marc Simón, investigador en formació del doctorat de Biodiversitat de la UAB i primer autor de l’article, manifesta que s'ha detectat que la diversitat genètica era més gran en les poblacions més recents, cosa que indica una expansió poblacional del bacteri que pot haver ocorregut en paral·lel amb l’expansió demogràfica de l’home. La data d'inici d'aquests canvis es situa en el Neolític ja que l’individu més antic que han analitzat és de l’Edat de Bronze. No obstant això, els investigadors consideren que es podria estar presenciant la continuació d’aquest procés que es podria corroborar amb mostres més antigues. Així, Assumpció Malgosa, investigadora d’Antropologia Biològica de la UAB i coordinadora de la recerca, manifesta que l'estudi d'aquestes modificacions podria servir per preveure l'evolució del bacteri en el futur en circumstàncies similars.