Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • La UAB conclou en un estudi que Espanya no aprova en alfabetització digital i me...
La UAB conclou en un estudi que Espanya no aprova en alfabetització digital i mediàtica

La UAB conclou en un estudi que Espanya no aprova en alfabetització digital i mediàtica

28 de desembre de 2009 a les 0:00

L'estudi ha estat encarregat per la Comissió Europea i elaborat pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.

Un estudi recent situa Espanya en el lloc 14è (i per sota de la mitjana europea) en nivells d’alfabetització mediàtica. Segons aquest estudi, els espanyols es mouen amb dificultat en l’univers de les tecnologies de la comunicació i no troben un context adient que afavoreixi el seu sentit crític i la seva participació activa en la vida política.
 
D’entre 27 països analitzats, Espanya es troba a molta distància dels més avançats, com Finlàndia, Dinamarca i Holanda, i a penes avantatja bona part dels expaïsos de l’Est i Grècia i Portugal.
 
L’estudi, titulat Asessment Criteria for Media Literacy Levels (Criteris d’Avaluació dels nivells d’alfabetització Mediàtica),  servirà per proveir la Comissió Europea dels criteris que permetran avaluar regularment el grau d’Alfabetització Mediàtica dels ciutadans dels Estats Membres, i complir amb les indicacions de la Directiva de Servei de Mitjans de Comunicació Audiovisual que regeix ja a tot Europa.
 
L’estudi, dirigit pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Manuel Pérez Tornero, ha estat desenvolupat  pel Gabinet de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) juntament amb l’European Association Viewers Interest (EAV), la Universitat de Tampere, de Finlàndia Tampere (UTA), el Ministeri d’Educación Nacional de França (CLEMI) i la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica (UCL).
 
Com a propostes per estimular l’alfabetització mediàtica, l’estudi proposa desenvolupar més i millors esforços en el camp de la política educativa i en la innovació curricular, així com en l’esforç dedicat per la indústria mediàtica, els serveis públics audiovisuals i les famílies. Per la seva banda, els estats haurien de dedicar més atenció a desenvolupar el sentit crític dels seus ciutadans per aprofundir i millorar la ciutadania activa i la democràcia participativa.