La UAB confirma que els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor

Els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor d’algunes malalties relacionades amb les dents, com la inflamació de les genives. Així ho indica una recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), feta en col·laboració amb la UAB, que documenta el cas més antic de tractament pal·liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili. Això suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos, fins i tot, en medicina.

Eliminar restes de menjar que ens queden entre les dents i que sovint ens molesten és una de els funcions més comunes de l’ús dels escuradents, contribuint d’aquesta manera a la nostra higiene bucal. Aquest hàbit està associat al gènere Homo de molt antic, ja que fins i tot s’hi ha documentat en dents d’Homo habilis, espècie que va viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d’un neandertal, ha demostrat, a més, que aquest homínid feia servir també els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties bucals com la inflamació de les genives (malaltia periodontal), essent el cas més antic que es documenta de tractament pal·liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili.

El fòssil en què s’ha observat aquesta patologia va ser cedit per al seu estudi a la UAB, juntament amb altres restes fòssils del jaciment de Cova Foradà (València), i posteriorment traslladat a l’IPHES per a l’estudi dental. La seva cronologia no està clara, però es pot assegurar que és un neandertal associat a indústria lítica mosteriana, és a dir, de fa aproximadament entre 150.000 i 50.000 anys. La investigació va evidenciar que les restes maxil·lars presentaven porositat, un tret característic de deteriorament per malaltia periodontal, i pèrdua d’os en els alvèols (on estan inserides les dents), amb una reducció de la massa òssia d’entre quatre i vuit mil·límetres, de manera que les arrels de les dents, normalment a l’interior dels alvèols, quedaven exposades. La recerca ha conclòs també que el neandertal no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d’una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos.

Marina Lozano, Carlos Lorenzo i Gala Gómez, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en col·laboració amb Maria Eulàlia Subirà, professora i investigadora d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i José Aparicio de la Diputació Provincial de València, han publicat l’article “Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)” (Ús d'escuradents i malaltia periodontal en un espècimen neandertal de la Cova Foradà (Oliva, València), que publica la revista PLOS ONE, en la seva edició del 16 d'octubre.

La investigadora de l’IPHES Marina Lozano ha comentat que aquest individu va utilitzar "un escuradents de forma sistemàtica en un intent d’alleugerar les molèsties que li ocasionava la malaltia periodontal, amb una important inflamació de les genives que molt sovint és sagnant”. Els casos de solcs dentals ocasionats per escuradents són nombrosos entre els neandertals i generalment no estan associats a cap malaltia dental. “No obstant, en el cas de Cova Foradà l’escuradents no va ser emprat tan sols com a una primitiva forma d’higiene dental, sinó que està associat a una patologia dental i a un intent d’alleugerar el dolor, i és el que el fa singular”, recalca Marina Lozano.