La UAB constata que un consum continuat de cafeïna té efectes negatius en l’Alzheimer

Un estudi coordinat per l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) en col·laboració amb l’Institut Karolinska de Suècia (KI) constata que un consum continuat de cafeïna té efectes negatius en la malaltia d’Alzheimer, empitjorant els símptomes neuropsiquiàtrics que pateix la major part dels afectats. L’estudi ha estat publicat a la revista Frontiers in Pharmacology.

 Els problemes cognitius i de memòria són el tret principal de malaltia d’Alzheimer, però aquesta demència es caracteritza també pels símptomes neuropsiquiàtrics, força presents ja en les primeres etapes de la patologia. Agrupats sota el nom de Símptomes Conductuals i Psicològics de la Demència (de les sigles en anglès BPSD), comprenen ansietat, apatia, depressió, al·lucinacions, paranoia i síndrome del capvespre, entre d’altres trastorns, que es manifesten de manera diferent en cada pacient i són una font important de patiment per als malalts i les persones que en tenen cura.

D’altra banda, la cafeïna ha estat proposada com un agent cognitiu beneficiós, tant en la malaltia d’Alzheimer com en l’envelliment normal, per la seva acció en el bloqueig d’unes molècules -receptors d’adenosina- que provoquen disfuncions i malalties en la vellesa. Tanmateix, hi ha estudis que suggereixen que pot exercir l’efecte contrari un cop desenvolupats els símptomes cognitius i els BPSD. 

 Per esbrinar aquestes qüestions, l’estudi s’ha dut a terme en ratolins d’envelliment normal i en models d’Alzheimer familiar. Raquel Baeta-Corral, primera autora de la recerca, explica que aquests ratolins desenvolupen la malaltia "de manera molt semblant als humans afectats per aquesta forma patològica primerenca i presenten no només els típics problemes cognitius, sinó també els BPSD". Per això, afegeix, són un "model vàlid per comprovar si els beneficis de la cafeïna són capaços de compensar-lo".