La UAB estudia els efectes de l'alta muntanya en el cos humà

Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) realitza un estudi sobre l’adaptació de l’home a l’alta muntanya. Així, l’equip dirigit per Eduard Escrich, professor del departament de Biologia Cel.lular, Fisiologia i Immunologia, estudia els efectes de l’expedició a l’Aconcagua del programa El Cim de TV3 ara fa un any amb conclusions sobre la funció respiratòria en altitud i les seves alteracions durant el son en aquest medi i la correlació de diversos paràmetres fisiològics d’adaptació a l’altitud amb el grau d'execució física i l’èxit de l’ascensió dels diferents expedicionaris.

El doctor Escrich va ser en aquesta expedició televisiva el responsable de la prevenció de les malalties de l'altitud relacionades amb la manca d'oxigen, tot realitzant el control periòdic de l'aclimatació dels expedicionaris, i va dirigir un dels estudis científics més exhaustius sobre l’aclimatació del cos humà a la manca d’oxigen i els trastorns del son en altitud, basat en les dades obtingudes al llarg de l’expedició.

Segons informa la pàgina web de la UAB, l’elevat nombre de mesures efectuades -992- i de persones disponibles –8/16- en aquesta expedició ha permès determinar les variacions en els nivells d’oxigen a la sang -saturació arterial d’oxigen- i en la freqüència cardíaca dels expedicionaris, en funció de l’altitud i del temps d’exposició a un ambient amb menor quantitat d’oxigen.

L’estudi de la respiració en altitud ha indicat un comportament molt variable en funció de cada individu. Les dades fisiològiques obtingudes han demostrat que "hi ha expedicionaris que espontàniament respiren bé, mentre que d’altres només assoleixen els nivells d’oxigen adequats a l’alçada i l’aclimatació que pertoca", si incrementen la respiració de forma conscient. Aquest comportament fisiològic diferent de cada expedicionari s"’ha pogut associar amb el grau d’execució física en condicions de manca d’oxigen i amb l’altitud màxima assolida" per cadascun d’ells.

Pel que fa a l’estudi dels trastorns que es produeixen quan es dorm en altitud, els investigadors han comprovat que "no sembla possible establir patrons generals de la respiració durant el son dels muntanyencs en funció únicament de l’alçada", ja que aquest comportament varia en cada persona. No obstant això es determina com augmenten els diferents tipus d’apnees -pauses de respiració durant el son- amb l’altitud i amb cada individu, i com varien en funció de la posició del cos, del temps d’exposició a la manca d’oxigen, de l’edat i del sexe dels expedicionaris.

Els resultats d’aquest estudi s’han pogut comparar amb els que el doctor Escrich va obtenir en un estudi fisiològic d’adaptació a l’altitud efectuats en una expedició anterior, l’any 2001, també a l’Aconcagua. D’acord a aquesta informació, l’estudi comparatiu ha permès caracteritzar i quantificar els diversos paràmetres fisiològics en funció del grau d’aclimatació, i detallar com s’associa aquest grau d’aclimatació amb l’èxit de l’ascensió i amb els trastorns i les patologies greus de l’altitud.